Explosiu i renovat nou lliurament de la sèrie dedicada al senyor “Bond, em dic James Bond (...)
En té cap importància, l’argument del film? Pensem que no. Que la sèrie Bond és un enorme Mc Guffin destinat a crear espectacle per l’espectacle. Regalant imatges espectaculars. Inaudites. Agosarades. Amb senyores, i senyors, d’allò més desitjables. Curt: pur lleure, distracció. Això sí, de qualitat.
Ara, ens enfrontem amb el que fou la primera novel·la de la sèrie escrita per l’Ian Fleming. A destacar, del text, l’enamorament boig, perdut, del protagonista masculí per una fèmina.
La irrupció d’en Daniel Craig, com a Bond, i el guió a càrrec d’en Paul Haggis, ha suposat un cert gir visual, temàtic, i de fons.
Veiem a un Bond turmentat, indecís, molt més realistament violent. D’allò més expressiu. Sense fullaraca ni sucre. Sense humor. Cru. Pelat. Tal com raja.
És un Bond, com ho diríem?, més d’ara, més d’avui.
I que ens agrada. I és per això que us el recomanem.
. Casino Royale. Dir. Martin Campbell. Guionista: Paul Haggis. Amb en Daniel Craig, Eva Green, Mads Mikkelsen... 140 minuts. EUA. 2006.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
