De L'últim patriarca, premi Ramon Llull 2008 amb una arrencada poderosíssima, una de les observacions d'aparença ingènua i rebotiga fonda que fa la narradora: [...]“Hi havia una premissa que m’explicava el món a pesar de les seves incongruències: als moros els agraden totes les dones, però especialment les mores. Als d’aquí, en canvi, no els havien d’agradar mai les mores. Era connatural. Si no com s’explica que el pare amagués la seva dona de totes les mirades que no fossin cristianes?”
