albinyana |
dimarts, 29 de juliol de 2008 | 14:15h
Sònia és d'allà dalt, del Pla de l'Estany. És amiga del meu amic Vicent Pons i (molt) més amiga encara d'un altre xicot també d'ací del poble que no sé com es diu (disculpeu). Diu que admira l'Olleria i la seua gent: per l'amor de Déu, tots dempeus i aplaudim! I per si això no fóra prou, assegura que segueix aquest bloc.
Ara ha posat al youtube una série de vídeos interessants que va gravar durant la festa de la Magdalena, i que podeu trobar al seu canal.
M'ha escrit i diu que quan torne pel poble vindrà a saludar-me. Ja sap on trobar-me.
Sònia S. Bagudanch| Adreça electrònica |
dimarts, 5 d'agost de 2008 | 01:43h
Pep, t'has equivocat; o com diríeu vosaltres t'has enganyat! En comptes d'escriure el text al servidor del teu correu electrònic per enviar-me'l a mi personalment -tal com suggereix el títol del post-, l'has escrit al teu blog! I per acabar-ho d'adobar has clicat i s'ha publicat! Ai tros d'ase!
Feta la broma; Pep, des de quan es mereix un aplaudiment el fet de meravellar-se per l'Olleria i els l'ollerians? No crec que sigui així. Quan algú s'ho mereix, s'ho mereix. És quelcom objectiu que a voltes provoca reaccions subjectives.
Evidentment que segueixo el teu blog, i de fa un temps llarg ja... des dels inicis de la carrera a la UAB colze a colze amb en Vicent, ara ja farà quasi tres anys. En Vicent, ell sempre disposat a acostar-me la realitat del seu tan adorat poble, que mira si l'ha venut bé que ja és mig meu! :D
Em sap greu no haver-te respost abans. Ja se sap; temps de vacances, tot i que mai n'hi acaba d'haver del tot. Espero que no em decebràs i ens veurem el dissabte dia 16 d'agost a la plaça de bous de Bocairent tu ja saps a què. Jo ja tinc l'entrada. I tu? Molta sort. Una abraçada,
Què dir de la senyoreta Serra!! Des que em va conèixer sempre es va mostrar curiosa amb l'Olleria, per tot el que envolta esta (em permet la llicència) meravellosa terra, qui anava a dir-li que dos anys desprès "es casaria" ací!
La veritat és que quan alguna persona de fora ve i diu que admira la nostra terra i sobretot la nostra gent és per estar-ne ben orgullosos. Són coses que no passen cada dia!
Feta la broma; Pep, des de quan es mereix un aplaudiment el fet de meravellar-se per l'Olleria i els l'ollerians? No crec que sigui així. Quan algú s'ho mereix, s'ho mereix. És quelcom objectiu que a voltes provoca reaccions subjectives.
Evidentment que segueixo el teu blog, i de fa un temps llarg ja... des dels inicis de la carrera a la UAB colze a colze amb en Vicent, ara ja farà quasi tres anys. En Vicent, ell sempre disposat a acostar-me la realitat del seu tan adorat poble, que mira si l'ha venut bé que ja és mig meu! :D
Em sap greu no haver-te respost abans. Ja se sap; temps de vacances, tot i que mai n'hi acaba d'haver del tot. Espero que no em decebràs i ens veurem el dissabte dia 16 d'agost a la plaça de bous de Bocairent tu ja saps a què. Jo ja tinc l'entrada. I tu? Molta sort. Una abraçada,
Sònia
La veritat és que quan alguna persona de fora ve i diu que admira la nostra terra i sobretot la nostra gent és per estar-ne ben orgullosos. Són coses que no passen cada dia!
Visca Sònia i el Pla de l'Estany, sí senyor.
PS: Josep, li diuen Josep.