La relativitat democràtica de l’estat d’Israel
“A Israel els hebreus gaudeixen d’una relativa democràcia, mentre els àrabs pateixen una falta de drets humans impressionant. Israel és una democràcia només per als jueus.” Fa unes setmanes, el diari El Punt es feia ressò de les declaracions de Meir Margalit, coordinador del Comitè Israelià contra les Demolicions de les Cases (ICAHD), organització guardonada amb premis internacionals per la seva tasca a favor dels drets humans.
Margalit, un jueu argentí arribat l’any 1972 atret pel somni sionista, és ara un dels referents del pacifisme israelià. Però quina magnitud té el pacifisme israelià? Quines són les principals organitzacions?
El problema de les demolicions de cases dels palestins
Sota l’excusa del control demogràfic de la població, l’estat d’Israel nega els permisos de construcció als palestins. Per exemple, a la ciutat de Jerusalem en deu anys la població àrab podria superar la jueva i guanyar unes eleccions a l’alcaldia; per tant, i per evitar-ho, els israelians intenten ‘convèncer’ els palestins que a Jerusalem no hi podran tenir casa ni feina, i per tant és millor que se’n vagin.
Òbviament, els palestins no volen perdre la seva terra, i amb permís o sense construeixen igualment. Es creu que a Jerusalem Est hi ha 22.000 cases il.legals, la majoria amb ordre de demolició, ordre que, per cert, no prescriu mai. L’altra cara de la moneda, en canvi, és la facilitat amb què s’estan expandint els assentaments jueus als voltants de Jerusalem, amb l’objectiu de convertir Jerusalem en una ciutat íntegrament jueva.
Incomprensiblement, el sistema judicial israelià aprova totes les violacions de drets humans que s’han produït, i es deixa manipular de manera sistemàtica per l’exèrcit, que amb l’excusa de la seguretat nacional pot incidir sobre els processos sense que calgui provar les seves afirmacions. Una situació insostenible i que cal condemnar. Per això l’ICAHD lluita contra aquest apartheid, contra aquesta política de discriminació envers la població àrab.
Més organitzacions a favor dels drets humans a Israel
A més de l’ICAHD, m’agradaria destacar les següents entitats:
- En l’àmbit de l’exèrcit: organitzacions com Trencant el Silenci, Combatents per la Pau o Yesh Gvul (‘Hi ha límits’, en hebreu) segueixen demanant la fi de l’ocupació a Palestina.
- Moviments de dones: Machsom Watch i Dones de Negre (dintre de la Coalició de Dones per la Pau).
- En l’àmbit del pacifisme: Peace Now (recerca sobre assentaments jueus), Gush Shalom i Taayush (‘Germanor’), activistes contra el Mur.
- Drets humans: Bt’Selem, Comitè Públic contra la Tortura (juristes que defensen palestins presos a Israel), Associació pels Drets Humans a Israel, Metges pels Drets Humans, Hamoked.
- Recerca: Peres Center for Peace (fundat per l’exdirigent laborista Simon Peres) i l’Institut Adam per la Pau i la Democràcia.
- Comunicació i educació: Centre d’Informació Alternativa (AIC), Mà a Mà, Finestres de Pau, Zochrot.
- Espiritualitat: Rabins pels drets Humans, grup de rabins jueus que defensen el procés de pau des d’una perspectiva religiosa.
Un petit pas per a la solució del conflicte
En aquesta anotació hem fet un repàs molt ràpid sobre el pacifisme israelià: diuen que són pocs, i que de vegades estan malavinguts, però són israelians que tendeixen ponts i participen activament en la resolució del conflicte amb els palestins.
I és que la pau, i les persones expertes hi coincideixen, necessitarà sempre el suport de la societat israeliana, que té el poder real i és on es troba l’origen del conflicte i, també, el de la pau. Coincideixo amb els postulats de l’esquerra israeliana, que advoca per posar fil a l’agulla en quatre temes històricament irresolubles:
- Fixar les fronteres entre els dos estats independents en la línia verda de 1967
- Dividir Jerusalem com a capital dels dos països
- Acceptar el dret al retorn dels refugiats palestins, amb les corresponents indemnitzacions
- Evacuar els assentaments israelians a Cisjordània, tal com es va fer a Gaza
Serà complex el procés, és evident, i per aconseguir aquests objectius el manteniment d’un moviment pacifista israelià ben actiu és cabdal.
La propera anotació la destinarem a una recomanació cultural relacionada amb Orient Mitjà: l’excepcional exposició ‘The lure of the East. British orientalist painting.’ (‘L’atracció de l’Orient. Pintura orientalista britànica’), a la Tate Britain (Londres).
