Em refereixo a que hi ha moltes maneres de donar diners a la resta de l’estat, no només a través dels impostos o dels pagaments a companyies de serveis que tenen la seva seu central a altres punts de l’estat espanyol. També hi ha empreses, amb seu a Catalunya, que contracten empreses de fora del nostre país perquè els gestionin certs serveis que ofereixen als seus clients majoritariament catalans.

Ho explicaré amb un exemple que em va passar justament ahir.

Vaig decidir comprar un d’aquests ordinadors de sobretaula que ofereix el diari La Vanguardia per dos-cents euros. Vaig enviar l’SMS amb el codi de la tenda i l’oferta i vaig rebre la resposta d’acceptació. Pocs dies més tard vaig rebre el missatge dient que ja podia passar a buscar l’aparell. Com he tingut més d’un problema per anar a recollir-lo vaig decidir trucar al telèfon que hi ha a la butlleta per tal de queixar-me i demanar un canvi de tenda on recollir-lo.

El telèfon és de pagament, d’aquests que es paga una tarifa per minut de connexió, és a dir que no té la tarifa normal.

Primer et surt una veu en castellà que et diu que premis l’1 si vols ser atès en castellà i, tot seguit, una veu en català et diu que premis el 2 si vols ser atès en català. Vaig prémer el 2, innocent de mi, pensant que podria parlar en el meu idioma. Tot seguit em surt una veu que em diu “La Vanguardia, buenas tardes. ¿en qué puedo ayudarle?” quan vaig començar  explicar-li el meu problema en català, perquè jo havia premut el 2, la veu em diu amablement que li parli en castellà perquè no entén el català. Li explico que jo he premut el 2 però em diu que tots els agents que parlen català estan ocupats. Renoi, si que hi ha gent que truca parlant en català, vaig pensar. Li dic que no tinc cap problema en esperar, però em diu que he de tornar a trucar.
Torno a trucar, surt la veu dels idiomes, premo el 2, despengen i em diuen “La Vanguardia, buenas tardes. ¿en qué puedo ayudarle?” Li dic que he premut el 2 i que vull ser atès en català. Em repeteix el mateix d’abans, que tots els que parlen català estan ocupats. Li dic que ja tornaré  trucar, però que no entenc que em surti algú parlant en castellà quan jo he demanat ser atès en català. Em comenta que quan els operadors que parlen català estan tots ocupats la trucada passa a un operador dels altres. Pregunto a quina empresa he trucat i em diuen que a La Vanguardia. Pregunto des d’on m’estan atenent i em diuen que des de Madrid. “¿Ahora La Vanguardia está en Madrid?” pregunto, però em responen que no, però l'empresa que fa el servei de “Promociones La Vanguardia” és de Madrid. Em despedeixo i penjo.
Truco per tercera vegada pensant que si torna a sortir algú parlant en castellà faré la queixa sobre lo de l’ordinador, que al cap i a la fi és el que m’interessa en quest moment, i que després ja em queixaré on calgui. Efectivament, es repeteix tot i surt el primer que m’havia atès parlant en castellà. Li dic que, com veig que és impossible que m'atenguin en català utilitzaré el castellà. Explico el cas que em passa i el que segueix ja no té res a veure amb el motiu d’aquest escrit.

Hi ha coses que em costen d’entendre, potser és que soc dur d’enteniment.
1.- No entenc que em donin l'opció a ser atès en català i em parlin en castellà. Si els operadors que parlen català estan ocupats, perquè no surt un missatge que m’ho digui i jo penjo o segueixo esperant?
2.- No entenc que un diari amb seu a Barcelona, que ofereix als seus lectors, majoritàriament de Catalunya, unes ofertes que només es poden beneficiar ciutadans de Catalunya i les Illes, té el seu servei d’atenció a Madrid.

Penso que els catalans no tenim cap culpa que una empresa de Catalunya en contracti una altra de Madrid per atendre els seus clients. Per tant hem de tenir l'opció de ser atesos en català, i no s'hi val a dir que els operadors de català estan ocupats. Quants n’hi ha? Potser un només? Doncs que en posin més.

Penso que a Catalunya també hi deu haver empreses que es dediquin a fer el mateix i, per tant, no m’explico que hagin de contractar-ne una de Madrid.

A què ve el títol de l’escrit? Doncs molt senzill. Si la trucada val una mica més d’un euro per minut, i aquest import és un benefici per aquesta empresa, perquè he de regalar més de sis euros, que és el que em va costar la trucada aproximadament, a una empresa de Madrid que pagarà el seu impost sobre beneficis a Madrid?

Ja podem anar queixant-nos que no ens tornen els nostres diners si després anem regalant-los alegrement!

Ja sé que són quatre quartos, però de mica en mica s’omple la pica, com diem els catalans. No hauré estat jo l’únic que ha trucat a aquest servei per qualsevol altre motiu, No es tracta de cap boicot ni de cap cosa semblant, simplement que no entenc que per donar un servei a Catalunya, una empresa de casa nostra contracti els serveis d’una de Madrid i li doni beneficis a costa nostra.