Hi ha gent que pensa i es creu que ací, al bell mig del Camp de Túria vivim al desert i que omplim el nostre oci passejant la bossa de golf autovia amunt i autovia avall, hi ha picaplets de la capital estant que s'imaginen que els llauros, ignorants com som, gaudirem més de la vida si acompanyem els nostres àpats d'espectacles aeris que adornen els cels de la nostra beneïda ignorància. Creuen, sense cap raó, que ens sobra l'espai i que les extensions que ens envolten als nadius, per inhabitades i faleres han de ser cimentades amb pistes d'aviació perquè puguem desplaçar-nos als camps de golf en avioneta particular. Evidentment els somnis de la seua raó produexien monstres, i en el seu defecte antiaeris.