Se sentia orgullós del seu treball, el coneixia abastament, el coneixia tan bé com coneixia, per cor, tots el racons del seu poble o del seu propi carrer. Havia anat aprenent l’ofici a poc a poc durant molts d’anys, més de vint, amb l’amor, la paciència i la dedicació dels vells artesans que van descobrint els secrets d’una tasca que amaga mil situacions i mil complicacions, i ara ja les sabia resoldre pràcticament totes, i se sabia eficient i eficaç i per això necessari i valorat, gaire bé indispensable, i també, per això, se sentia confiat i segur.
Un dia l’amo del negoci, li va presentar un jovenet feble i magre, i tímid molt tímid, li va comentar que era un amic de la família que necessitava fer feina i aprendre un ofici i que ell era la persona ideal per ensenyar-li, a més de que era ben conscient, li va dir el propietari, de que ell feia massa feina i de molta responsabilitat i que necessitava un ajudant per alleugerir-lo dels mals de cap.
L’aprenentatge del jove va ser molt més ràpid i lleuger del que no pas havia estat el seu, perquè l’al·lot no va haver de cercar pràcticament res, ell, l’expert ho tenia tot ben emmagatzemat i ordenat a les diferents prestatgeries del coneixement per facilitar-ho tot polit, senzill i comprensible. I es va produir un know-how excel·lent, com ara es diria. El jovenell en arribar a l’any i mig de formació, no ho sabia tot, però ja sabia moltes coses i les podia executar perfectament i per tant el seu treball ja era francament correcte.
Va ser en aquell moment, quan l’amo li va dir que, ell com a expert havia de canviar la seva forma de fer feina i dedicar-se a altres tasques diferents a les que havia fet fins ara. A partir de llavors les seves funcions fonamentals serien les de supervisar i controlar les feines que feia el jove i si, hi havia alguna cosa que el jove no sabia fer, ensenyar-li com resoldre-ho i després comprovar si ho havia après bé, fent-li repetir varies vegades.
A tot això ell ja començava a sentir-se una mica incòmode i més allunyat del seu ofici, però poc a poc si va anar habituant i ja certament, va arribar un moment que només es dedicava a controlar i supervisar el treball del altre, i després en va arribar un altre de moment, en que com que n’estava convençut de que el jove ja ho sabia fer tot bé, i ho feia tot bé, ell ja, pràcticament, no vigilava ni controlava i, certament, a tot això si va anar acostumant.
Un dia, un mal dia concret, es va presentar el fill de l’amo, acompanyat de dues persones que li van presentar com a tècnics d’una empresa consultora, que estava realitzant un estudi de funcionament i productivitat de l’empresa. Estudi del qual se’n va derivar que ell no produïa pràcticament res i que en podríem prescindir perfectament sense que això signifiqués cap problema per l’empresa, ans el contrari si el despatxaven aconseguirien reduir molts els costos del seu grupet de treball, excessivament inflats, naturalment, per l’alt salari de l’expert.
I així ho feren i el despatxaren, i avui ell, l’antic professional expert, ja és a la cua de l’atur esperant cobrar el subsidi, protagonista i víctima a la vegada, d’una perversa conxorxa de vius i enzes.
Històries de mesquineses i oportunismes, ben amanides amb mirades cap a una altra banda...