Després de passar Màlaga, un cop la línia de viatge és ascendent, ve Granada. Com una ciutat al mig, o alguna cosa semblant. Potser després de veure Tarifa, aquest és el lloc més bonic dels últims dies. Sense menysprear l'espectacular espai d'en Pemi al centre d'Estepona.
Andalusia és una terra desconeguda. En l'imaginari sovint s'hi veu arena; algun desert de mil quilòmetres, balls de sevillanes i poca cosa més. Que terrible trencar prejudicis. I que romàntic, al mateix temps. Terriblement romàntic. Els estereotips que ens creen els valors i la moral són gegants amb els peus de fang. Aquí hi ha una altra vida, un altre món, un altre lloc.
Ahir, mentre col·locàvem els noms dels carrers damunt del mapa, vam prendre una copa en un bar independentista andalús. I serà per alguna cosa que tants pobles de l'Estat vulguin dir-se pobles lliures. No és qüestió d'atzar. Només d'història, i dignitat.
Demà ja tornem; us trobem a faltar! :)
A la fotografia, l'Alhambra. Nom de guitarres. I part de l'encant d'aquesta ciutat.
records des de Sabadell!
espero que estiguis bé.
tinc una proposta pel dia 7, seràs per aquí? escriu-me mail o fes-te visible d'alguna manera. una abraçadíssima d'aquelles que tu ja saps