Ahir a la tarda vaig anar a veure l'Exposició "Ukiyo-e, imatges d'un món efímer", que es pot visitar gratuïtament a l'edifici de la Pedrera, del Passeig de Gràcia / Provença, fins al 14 de setembre. Us la recomano molt intensament. Hi passareu una estona agradable i distreta i a la vegada us endinsareu en un món força desconegut, el del Japó dels segles XVIII i XIX. A més de la tècnica i la minuciositat de l'elaboració dels gravats, i de la seva bellesa intrínseca, que ens recorda en molts moments les il·lustracions de molts còmics d'avui dia, l'exposició val la pena perquè ens permet submergir-nos en una civilització que sense dubte era pròspera, humana i avançada. És el mateix efecte que em va fer l'audiovisual del pavelló del Japó a l'Expo de Saragossa, que també es refereix a les tècniques d'ús de l'aigua en aquell país fa un parell de segles. Dos turistes japonesos visitaven l'exposició barrejats entre un allau de nadius i turistes d'altres llocs, i jo pensava: fer milers de quilòmetres fins a Barcelona per veure Gaudí i trobar-te una exposició sobre art del teu país ha de ser ben estrany... (N'hi ha més)
Curiosament, la part de l'exposició que acumula més gent és la que mostra gravats eròtics: allà se senten murmuris i riures dissimulats, mentre uns i altres es donen cops de colze... No hi estem acostumats: els gravats mostren escenes de sexe explícit, amb enormes penis masculins penetrant dones amb expressions de plaer, però amb el mateix refinament de vestuari i de decoració que la resta de gravats. És certament, un contrast, i encara més quan llegeixes que les autoritats de l'època toleraven d'alguna manera aquest tipus d'imatges, una mostra que la tolerància del règim japonès d'aleshores res tenia a veure amb la rígida i hipòcrita moral cristiana occidental, que sempre (i encara ara) ha perseguit qualsevol representació gràfica del sexe. Però si hi ha una sala a veure amb detall és, per a mi, la última del recorregut, dedicada als paisatges: recreacions del mont Fuji des de tots els punts de vista, mars embravits, camps i arbres florits... cada gravat dóna per una estona llarga de contemplació, buscant detalls i personatges. No hi podreu passar menys d'una hora. Jo hi vaig anar quan faltaven tres quarts d'hora per tancar i vaig haver de còrrer per veure-ho tot. No ho feu, aneu-hi amb temps, prengueu-vos el temps que faci falta perquè exposicions com aquesta (i gratuïta!) no se'n fan gaire sovint.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Ahir a la tarda vaig anar a veure l'Exposició "Ukiyo-e, imatges d'un món efímer", que es pot visitar gratuïtament a l'edifici de la Pedrera, del Passeig de Gràcia / Provença, fins al 14 de setembre. Us la recomano molt intensament. Hi passareu una estona agradable i distreta i a la vegada us endinsareu en un món força desconegut, el del Japó dels segles XVIII i XIX. A més de la tècnica i la minuciositat de l'elaboració dels gravats, i de la seva bellesa intrínseca, que ens recorda en molts moments les il·lustracions de molts còmics d'avui dia, l'exposició val la pena perquè ens permet submergir-nos en una civilització que sense dubte era pròspera, humana i avançada. És el mateix efecte que em va fer l'audiovisual del pavelló del Japó a l'Expo de Saragossa, que també es refereix a les tècniques d'ús de l'aigua en aquell país fa un parell de segles. Dos turistes japonesos visitaven l'exposició barrejats entre un allau de nadius i turistes d'altres llocs, i jo pensava: fer milers de quilòmetres fins a Barcelona per veure Gaudí i trobar-te una exposició sobre art del teu país ha de ser ben estrany...
