El llibre que acabe de llegir és Acrollam, de Biel Mesquida, Empúries. És un llibre, com la major part dels que ha escrit Biel Mesquida difícil de catalogar, encara que ho podem fer com llibre de narracions. El text són 99 narracions amb motiu del 60é aniversari de l'escriptor. I, com diu a la contraportada, tornem a "immergir-nos en una Mallorca rabiosament actual". Així trobem la dona immigrant que treballa en un hotel, l'esposa abandonada que es consola davant el mirall, l'adolescent que talla amb la parella per cel (email), etc. És un llibre que fa passar unes bones estones d'aquest estiu calorós i mandrós (almenys ho dic per mi). Us el recomane.
I dimarts vaig, com ja us deia en un altre apunt, fer de turista a la ciutat de València. Vaig poder veure les exposicions següents:
Al MUVIM (Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat):
ERIKA BARAHONA EDE retratos. És una fotògrafa de Bilbao, nascuda l'any 1961. I és un conjunt de fotografies de diversos personatges mundials: Richard Serra, Malick Sidibe, Dabniel Buren, Eduardo Chillida, etc. "Ens sentim atrapats per la mirada del model, com si aqueixa mirada revetlara una experiència interior excepcional que poguera mostrar-nos alguna cosa sobre si mateix i al mateix temps sorprendre'ns per la fascinació que experimenta cap a la mirada del desconegut."
CINEMATOGRAFIES. El cartell de cinema a Suècia i Dinamarca 1915.1942. Col.lecció de Benito Medela-Piquepé. Un conjunt de cartell de les pel.lícules més famoses de la història del cinema. Algunes les hem vistes més d'una vegada i l'exposició ens monstra com va ser aqueix cartell en aquell moment.
A continuació ems vaig desplaçar al Museu de Prehistòria de València i allí vaig poder contemplar tres exposicions més.
La fragilitat en el temps. El vidre a l'antiguitat. Aquesta exposició romandrà oberta fins al 12 d'octubre. Recomane als amics i coneguts de l'Olleria, pàtria del vidre, que hi vagen. Paga la pena de veure-la. Són 160 peces que formen part de les col.leccions de diferents museus de Catalunya i gira al voltant de tres blocs corresponents a diferents moments de la història del vidre a l'antiguitat.
L'exposició de Joan Colom de fotografies del Barri Xino i altres llocs de la Barcelona de 1958-1961 és com l'ull que passava per allí i va deixar constància per a la posteritat del que veia i hi passava. L'èxit ha estat molt bo perquè ja no quedaven fullet il.lustratius de l'exposició.
I la darrera exposició, més que exposició és una mena de "despertar consciències" al voltant del Pla d'Ació Territorial de Protecció de L'Horta de València. Versió preliminar per a consulta i participació pública. És una mena de reflexió al voltant d'aquests apartats:
Què és l'Horta de València?
Quins valors té l¡'Horta de València?
Què proposa el Pla...?
Participa...
Em va semblar molt bé que es vulga fer una reflexió i, si pot fer-se ja... ho dubte, i més encara en mans de qui sabem que està l'Horta, millorar aquest element tradicional i respectar el que en quede. Però què us diré? I el Cabanyal? En fi... ja veurem (que diuen els cecs)
I dimarts vaig, com ja us deia en un altre apunt, fer de turista a la ciutat de València. Vaig poder veure les exposicions següents:
Al MUVIM (Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat):
ERIKA BARAHONA EDE retratos. És una fotògrafa de Bilbao, nascuda l'any 1961. I és un conjunt de fotografies de diversos personatges mundials: Richard Serra, Malick Sidibe, Dabniel Buren, Eduardo Chillida, etc. "Ens sentim atrapats per la mirada del model, com si aqueixa mirada revetlara una experiència interior excepcional que poguera mostrar-nos alguna cosa sobre si mateix i al mateix temps sorprendre'ns per la fascinació que experimenta cap a la mirada del desconegut."
CINEMATOGRAFIES. El cartell de cinema a Suècia i Dinamarca 1915.1942. Col.lecció de Benito Medela-Piquepé. Un conjunt de cartell de les pel.lícules més famoses de la història del cinema. Algunes les hem vistes més d'una vegada i l'exposició ens monstra com va ser aqueix cartell en aquell moment.
A continuació ems vaig desplaçar al Museu de Prehistòria de València i allí vaig poder contemplar tres exposicions més.
La fragilitat en el temps. El vidre a l'antiguitat. Aquesta exposició romandrà oberta fins al 12 d'octubre. Recomane als amics i coneguts de l'Olleria, pàtria del vidre, que hi vagen. Paga la pena de veure-la. Són 160 peces que formen part de les col.leccions de diferents museus de Catalunya i gira al voltant de tres blocs corresponents a diferents moments de la història del vidre a l'antiguitat.
L'exposició de Joan Colom de fotografies del Barri Xino i altres llocs de la Barcelona de 1958-1961 és com l'ull que passava per allí i va deixar constància per a la posteritat del que veia i hi passava. L'èxit ha estat molt bo perquè ja no quedaven fullet il.lustratius de l'exposició.
I la darrera exposició, més que exposició és una mena de "despertar consciències" al voltant del Pla d'Ació Territorial de Protecció de L'Horta de València. Versió preliminar per a consulta i participació pública. És una mena de reflexió al voltant d'aquests apartats:
Què és l'Horta de València?
Quins valors té l¡'Horta de València?
Què proposa el Pla...?
Participa...
Em va semblar molt bé que es vulga fer una reflexió i, si pot fer-se ja... ho dubte, i més encara en mans de qui sabem que està l'Horta, millorar aquest element tradicional i respectar el que en quede. Però què us diré? I el Cabanyal? En fi... ja veurem (que diuen els cecs)
