-Bon dia amic meu. Quina
calor!
-Ei! però què vol dir aquesta
cara? Què et passa? T’has tornat mut?
-Ja ho sé. M’has trobat a
faltar. Oi què sí...? Ai Senyor! Sembles una criatura.
-Perquè ho sàpigues, no penso
deixar de banda les nostres converses; però tu saps millor que ningú que sóc àvia
, i ja se sap, per molt independent que vulguis ser, un refredat, unes
dècimes,... Vaja, que t’haig ‘explicar jo a tu. El cas és què ara el Cinto i
jo tornarem a marxar unes setmanes a l’Agost, perquè el meu fill treballarà i
la noia amb els dos nens necessitarà un suport.
-Sí, home sí! Jo també els recordo aquells temps, no gaire
llunyans, en que teníem unes rentadores de turbina, i s’havia d’esbandir la
roba i després passar-la per uns rodets perquè escorregués bé l’aigua abans d’esténdre-la,
i teníem més d’un fill, i els bolquers eren de gasa i calia rentar-los i
esterilitzar-los, i també treballàvem. Vaja, que no sé com ens en sortíem de
tot plegat.
-Sí, ja tens raó, ja. Tot ha
millorat moltíssim, però tu has observat que com més avancem en tecnologia, més necessitats ens anem creant.
Però mira, jo estic contenta de poder ajudar als meus nets a parlar la llengua
del nostre país, d’ensenyar-los la nostra cultura, a parlar-los d’aquelles
coses nostres que semblen oblidades, perquè si no ho fem els avis, qui ho farà?
Els pares, ho són de cap de setmana. Les escoles ja hi treballen amb això, però
cal ensenyar-los des de petitons i l’entorn familiar i conta molt en això.
-No m’he passat dient això. No
senyor.
-Bé, espero que et facis el càrrec i no et preocupis, que baixaré algun dia, i el primer que faré serà venir-te a veure.
Disfruteu força del mes d'Agost i cuideu-vos de la calor.
