emigdi |
literari |
dijous, 31 de juliol de 2008 | 16:31h
El pare dominic Francesc Mulet (Sant Mateu del Maestrat 1624- València 1675) va ser un escriptor satíric i un predicador potent, que va assolir durant la seua vida al País Valencià una fama semblant a la del tortosí Francesc Vicent Garcia "Rector de Vallfogona" al Principat de Catalunya, per la qual cosa va rebre el sobrenom de "El Quevedo valencià". Era un poeta dotat amb un agut enginy que va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer. Després d'estudiar a la Universitat d'Oriola (Baix Segura), va esdevenir catedràtic de la Universitat de València, on va gaudir d'un gran prestigi. És autor del famós Tractat del pet, així com se li han atribuït almenys dues comèdies satírico-eròtiques: Los amors de Melissenda i La infanta Tellina i el rei Matarot. La seua fama va perdurar en la memòria de la gent fins a ben entrat el segle XIX. Justament el 1876, el poeta de la Renaixença Cosntantí Llombart, d'ideologia lliberal, va intentar la recuperació de l'obra de Mulet, basant-se en manuscrits molt corruptes i de poc crèdit, editant un volum amb el títol: Obres festives compostes segons antiga, general i molt raonable tradició, del pare Frances Mulet, frare profés dominico. Durant aquests anys també tirà endavant la revista de caire satíric "El pare Mulet i bou sòlt ", la qual ha estat reeditada amb edició facsímil per les llibreries París-València. És un autor veritablement clau de la literatura escrita a les comarques centrals dels Països Catalans, que ens cal reivindicar i recuperar. He cregut interessant incloure en aquest post alguns paràgrafs del poeta Constantí Llombart del pròleg introductori a l'esmentada edició de les Obres festives (hem conservat l'ortografia original): "Per lo mes d'abril de l'any de 1624, y en la vila de Sant Matheu, vingué á la llum de la vida Francesch, lo fill de Baly Mulet i Montserrada Querol, per los qu'en la edat de la infantesa fon dedicat á les faenes del camp....Graduat de mestre en arts en la universitat literària de Valencia, obtingué per oposició, en maig de 1651, la cátedra de arts de vesprés.... A primers de la Quaresma de 1656, havent jubilat los nobles jurats en la cátedra de matafísica moral al P.M.F. Acaci March, se presentá á ferne oposicions á ella lo Pare lector Francesch Mulet, y va, ab grandisim lluiment, obtíndrela. Després, deixant procura pera la presa de posesió de la cátedra que tenia guanyada, prengué camí pera roma, ahon tenia determinat sostindrer conlusions en lo capitol general per la provincia d'Aragó...Morí lo pare Mulet en Valencia, a 26 de setembre de l'any 1675...Moltes son, en veritat, les composicions mes o manco lliures, que, com a tots los poetes populars, se li han atribuït al P. Mulet, pero de totes elles, únicament habem admitit pera formar la present col·lecció, aquelles que, no solamnets per ser desde antich conceptuades com a lletjítimes filles de sa malicciosa musa, concepte en que persones lletrades abunden encara, estabem en lo cas d'aceptarne...".
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.