obrintpas |
dijous, 31 de juliol de 2008 | 19:36h
El Dani i l'Uri, els encarregats del manteniment i muntatge del nostre equip, són de Rubí. I Rubí queda al costat de Terrassa. Per això avui estan nerviosos. Toquem davant la seua gent. Però Terrassa també el seu poble del Franki, el jove condemnat a dos anys i set mesos de presó per haver cremat un drap. Encara avui dorm a un centre penitenciari totes les nits. Una representació dels col·lectius de suport mostra una pancarta per recordar-ho: tercer grau és presó! L'ambient de festa major i mesclat amb la indignació per aquest cas fa que el concert siga elèctric. Toquem més d'una hora i mitja exprimint-nos al màxim. Quan acabem estem morts però encara ens queda una estona, només una estona, per passar-nos per les festes alternatives. I és que quatre dies de concerts passen factura. Però la cirereta d'aquesta minigira encara està per arribar: L'endemà, quan estem a punt de creuar l'Ebre camí a València, se'ns punxa una roda. Per uns moments regna el pànic a la furgona. Però Jaume Orxata, el conductor ocasional, aconsegueix una aturada d'emergència al voral. Tres hores després ens deixem caure al sofà de casa. Per poc temps!
