Ahir va ser dia de caragolada gran al país del Caramello, com només pot ser-ho una caragolada feta per a ser digerida a la fresqueta de la canyada. Una caragolada és un assumpte familiar, perquè la seua preparació no pot ser presa a la lleugera; una setmana abans la Rambla Primera, prop d'on el tio qualo buida la bassa. és testic dels nostres treballs en plegar els caragols i en la seua tria. Tres dies li costarà a la tia netejar-los amb sal i aigua tèbia per desprès enganyar-los i que treguen les molles, i encara caldrà cuinar-los, tenint molta cura amb el joc de les espècies perquè en tastar el caragol no et deixe rabent la coentor però cremant-te una mica els llavis. I al caragol l'acompanyarà també en el seu viatge interior el vi, un vi roig i gelat barrejat amb besquilles, l'all-i-oli i les botifarres de la jarreta, embotit de confiança comprat a Tuejar d'on és el bo, perquè així, amb nits com aquesta, amb l'ajut d'un furgadents per als casos més difícils s'anem empassant l'estiu.