VilaWeb.cat
Victoria | divendres, 1 d'agost de 2008 | 00:40h

Avui la mar era picada, pessics blaus sota calitja blanca i un sol encegador, irritant, escampava humides dreceres al cel i ens queia a sobre com una condemna.

Suor salada regalimant pel front i les mans apegaloses fins el capvespre. Costava d'agafar la brisa, desafiant, només es treballava la mar i no ens arribava a les galtes. 

L'aigua era un sedàs de somnis que bullien i un desig de límits o deslímits al cos. Sortia de la feina a les set tocades i no n'estava descontenta però tenia ganes de viure la resta de la llum en llibertat, tocar les roques aspres i la sorra, carregada d'andròmines i graons d'algues com carn, olorar l'aigua i esbandir-me el pes de la calor.


I llavors ha arribat l'espectacle, que semblava vedat per la teranyina de boira sobre l'aigua: el sol barallant-se amb la serra fins a ser devorat. Ha escampat llengües blaves i roses i blanques i un feix de llum com un pentagrama, mentre els reflexes rojos sortien de l'altra cap de serra com a esquerdats del sol moribund.

I he recordat Deep Purple i el seu smoke on the water i he sentit la brisa a les galtes, la mar als peus i la calma.

Al canal 33 de la TV catalana anit n'han parlat d'ells i del heavy i m'ha fet molta gràcia. Ells van veure cremar a Montreux el local on actuava F.Zappa ferit per una bengala. L'espectacle de fum sobre l'aigua i flames fins al cel els va inspirar la cançó més vibrant i hipnòtica.  A mi el capvespre, el sol ponent, la calitja damunt la mar i la set m'han fet venir el seu vers al cap .

 L'atzar és capricciós i ens embolica.

Comentaris: 4
  • Crit existencial
    joangrau | divendres, 1 d'agost de 2008 | 13:00h
    Des de l'havime visceral dels quotidians límits existencials creix inpenitent el primigeni crit com caball de foc travessant la freda i solitària nit a la recerca de la transgesió del límits i més.
    • Ja ho pots ben dir
      Victoria | divendres, 1 d'agost de 2008 | 17:43h
      que no hi ha res mes heavy que la quotidianitat i esperona el primigeni crit de llibertat i les ganes de desdibuixar els límits del cos i el pensament.
      • Deixar-se anar
        vedra | dilluns, 4 d'agost de 2008 | 20:02h
        A voltes per una platja solitària, crido i crido, xisclo i xisclo, em rebolco per l'arena, quedes tranquil/la, molt saludable i recomanable.
        • Com un canet o una cussa
          Victoria | dimarts, 5 d'agost de 2008 | 10:34h

          com quan érem infants i ens arrebossàvem com croquetes a la sorra i res era tan bo com l'aigua i l'arena i els castells i l'aquí i l'ara. El crit és patrimoni de la humanitat. Bon estiu

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Desembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats