Per Joan-Carles Ortega i Berenguer,
sociòleg i escriptor valencià
Imatge: vista del paisatge natural del terme municipal de La Nucia, postal turística.
[Hi ha més: l'article continua dins, clica avall...]
L’escriptura poètica és per a mi només un laboratori obert on experimente amb la lexicografia dels nostres parlars i del valencià actual: després d’escoltar bé la vitalitat del valencià dels nostres pobles de
¿Què és el “rizoma”? El “rizoma”, d’acord amb la teoria descriptiva i epistemològica de Gilles Deleuze i Felix Guattari, és la imatge del món contemporani, tal com s’esdevé davant de la nostra percepció, tant a nivell macro-social com en l’àmbit xicotet de les intimitats. Es tracta d’una metàfora exhaustiva i transversal, d’inspiració vegetal (exemples originaris de rizoma serien els bulbs, els tubèrculs o les arrels de les canyes), en la que destaquen les següents característiques: a) el rizoma creix en múltiples direccions, sense tenir un únic centre i més enllà de qualsevol jerarquia; b) és el resultat d’una suma incessant, sota el principi agregatori de “i.. i.. i..”; c) a voltes el rizoma naix i prospera com una entitat subterrània fins que aflora a la superfície i eclosiona amb tota la seua vitalitat; d) es configura sota el realisme que implica un qüestionament del model arbori (jeràrquic) d’organització formalista del coneixement i de les institucions; e) tendeix a desmantellar les estructures opressives que limiten el creixement del Ser més prístin de cada unitat o sistema en funcionament; f) en conseqüència, resulta un model d’ordre i de canvi que auto-transforma la seua identitat amb la màxima espontaneitat, seguint línies de solidesa i consistència -- plànols d'immanència-- que agrupen conceptes afins.
Vaig prendre en consideració idees com aquestes anteriors, amb la convicció compartida amb Michel Foucault de que “algun dia el segle serà deleuzià”, per a bastir un poemari on la llibertat de la sensibilitat, de la imaginació, de les actituds i de les experiències trobaren el seu camí més ample i maniobrable d’expressivitat. En principi vaig redactar al voltant d’uns 120 sonets lliures, els vaig depurar, re-escriure, filtrar, a voltes només canviava un simple adjectiu crucial, altres voltes eren estrofes senceres, vaig anar fent bascular l’energia verbal per llocs que mai haguera esperat trobar, alguns sonets lliures els vaig guardar, altres els vaig pre-testar a la meua web de literatura i finalment vaig composar una seqüència de vint-i-quatre sonets lliures inèdits i seleccionats que sintetitzaven tot l’esforç de centenars de versos on quasi sempre vaig anar escrivint allò que em dictava el cor en primera instància: era – com suggeria el poeta Arthur Rimbaud—com si haguera provat un bon grapat de verins per a arribar a les quintaessències, també era – com va anotar Charles Baudelaire— com si haguera tastat bons liquors celestials per a obtenir uns elixirs volàtils.
Ara a continuació tinc el plaer de regalar-vos – en aquest Llibre de Festes de
Callosa d’en Sarrià, 5 de juny de 2008
SONET PRODUCTIU SOBRE
ARA QUE PENSE: “EN
La rialla contumaç del notari estrafolari,
La promiscuïtat existencial d’una telefonista,
Les lliçons aigualides d’un docent ben artista,
Les ordres ensuperbides del supernumerari,
L’optimisme pervers de qualsevol publicista,
Els comptes encoratjadors d’un pàl·lid bancari,
La rutinària salutació del comerciant lliurecanvista,
Les desviacions del peó intercanviable i gregari,
El recull de ficcions d’una cambrera quasi nihilista,
Les converses animades d’un eixerit funerari,
Les esmorzades sense fi del llaurador rendista,
Els periòdics d’esports per al rigorós funcionari,
El cançoner amb sordina del matiner electricista,
La lux post tenebras del meu escèptic receptari.
Imatge : fotograma de la pel.lícula « Temps Moderns » de Charles Chaplin : al treballar cal que hi posem una bona disposició charlotiana per a anar apretant els perns i caragols de la maquinària capitalista. Dos punts de vista clàssics sobre el mateix fenomen laboral : a) versió crítica paleo-liberal : « En el curs de la divisió del treball, la funció de la major part d’aquells que viuen del seu treball acaba reduïda a unes poques operacions molt senzilles ; en general, una o dues... L’home que es passa la vida dedicat a poques operacions... acostuma a tornar-se tant estúpid i ignorant com pot tornar-se un ésser humà » (Adam SMITH ,
SONET SUD-VALENCIÀ EVOCANT EL TEU POTENT VOLTATGE
(inèdit, només difòs en la web Anotacions Rizomàtiques)
Algú ens haurà escrit A la recerca del tremp decebut,
Vam vagarejar pels ports blancs: era Spring in Saloniko,
Cantàvem molt i vam retratar algun succeit bonico,
Cooperant amb astúcia vam caçar un gran mamut!
Tu llavors pintaves bacallans, xicarandes i algun mico,
Em deies: “a dins el garrofer està covant ous la poput!”,
Sempre tan selvàtics, ens besàvem enmig dels canyissos,
Ai, la selva de paraules al baladrar del goig menys temut!
Te’n vas anar com vas vindre: somriguent als paradissos,
Hi ha una mirada de flash-back dins Brugge La Morta,
¿Qui farà passar la intel·ligència pel forat d’un embut?
La gent vol consolar-se amb la mimètica dels vernissos,
Una nit vam somoure el llit de matrimoni fins a la porta,
¿Per què tanta energia corporal ens durà a la quietud?
--------------------------------
Imatge: "Selva tropical amb micos", quadre d'Henri Rousseau (1844-1910), pintor francés ingenu, però persistent i original.
SONET TÀNTRIC SOBRE LA NECESSÀRIA ENTROPIA ENUNCIATÒRIA / ET CANVIE UN PAÍS DERRANGLAT PER UNA ESTONA METANOICA!
(seleccionat en l'antologia La Catosfera Literària, Barcelona: Cossetània Edicions, 2008)
“Béeééée… bééee…bééeeéé!”, canten els ramats.
“ "Lalaaalaa… lalaaalaaa… lalaaalaalaaa!”, canta la joventut.
“Sí, sí, sí! Sí, sí, sí! Sí, sí, sí, sí-sí-sí!”, canten els entusiasmats.
L’absència de l’obscé, el bes a l’abís,
El saberut entubat, l’oboè ubicu,
L’obliteració bíblica i proverbial,
El bibelot lobular, el belar substitutiu,
La reverberació sobrada d’Absalom,
Els bitllets embullats, la fòbia a l’abscés,
La ubèrrima brega del laboral,
L’obertura triturable de l’altra Albió,
La bàscula absurda dels pecats asclats,
El ceptre obedient de la llibertat a calbots,
Els escribes copistes i abreujants,
El ball làbil de paraules com bulbs,
La soca absolta abandonada al bancal,
La plaça, capsa de relapses moribunds,
Els becs paraboladors abolint el banal!
-------------
Imatge: El filòsof francés Gilles Deleuze en la seua arquetípica fotografia enmig dels espills: la seua posa fatigada reverbera fins perdre's. Ens ha dit: "L'energia de la imatge és dissipativa. La imatge s'acaba aviat i es dissipa, perquè ella mateixa és el mode d'acabar. Capta tot allò possible per a fer-ho saltar. Quan es diu "he fet la imatge" és que aquesta volta s'ha acabat, que ja res resta de possible. L'única incertesa que ens fa continuar és que fins i tot els pintors, fins i tot els músics mai estan segurs d'haver aconseguit fer la imatge". I també: "Hi ha quatre formes d'esgotar allò possible: formar sèries exhaustives de coses, acallar els fluxos de veu, extenuar les possibilitats de l'espai, dissipar la potència de la imatge".
(text complet, inclòs al Llibre de Festes Patronals de la Nucia d'enguany)
d'idees i paraules, de matisos i rizòmes, en totes direccions. És ver que ens movem en la provisionalitat i cada moviment i paraula són un assaig o un efímer acabat. També que quan trobem reptes ens activem. Com una explosió que s'espandeix , un univers palpitant, així en diminut la nostra tasca, la teva. Una abreçada plena de brots tendres. Enhorabona per cada esclat, per cada sonet, per cada assaig.