Pau Gasol és un
botifler, com Xavi Hernandez, amb tot no passa res, així ho han triat i les
tries i les eleccions personals són lliures, cal però fer una reflexió, l’espanyolisme
és molt xenòfob i molt animal, però no són tontos, els seus think tank (laboratoris d’idees)
treballen d’allò més bé, no és casualitat que dos representant de l’espanyolisme
siguin catalans, joves, i triomfadors, persones d’èxit, cada vegada són més
llestos el dissenyadors de l’entramat.
Mentrestant aquí foten el préssec i el gamarús amb
la negociació del sistema de finançament, quina manera més humiliant i patètica
de fer el ridícul de la nostra classe política i societat civil.
Gasol i Xavi ho han triat i són ben lliures, ja ho
saben que Madrid sempre paga (i bé) als traïdors, Boadella, Gotzone Mora, Vidal
Cuadras i Chacón entre molts altres ho saben.
Amb tot, i des de la meva tria personal dedicaré a
tots els botiflers nostrats unes reflexions de Mossèn Armengou (aquest home era
un crack) dedicat a tot botifler:
seu país. En tot cas, només pot reclamar vuit pams de corda i un arbre
mort on penjar-se. I, encara, que es podreixi penjat enlaire, sense que el
seu cos espuri contamini la mare terra de la qual s’ha avergonyit.
Em pareix que erres de principi a començament
Moisès, i dir això no em fa ni més ni menys independentista que tu, car de ben
segur que en sóc tant o més.
Ara bé, el que tu dius és un xic radical i no l'acabes d'encertar, segons la
meva manera de veure les coses.
Ara per ara, com bé ja sabem i per desgracia nostre, no tenim seleccions
catalanes, al menys, de manera oficial i que puguin participar en competicions,
també oficials (a excepció de la d'Hoquei). Per tant, això el que fa és
impossibilita de manera total la participació de jugadors catalans a la seva
selecció, i que per tant, s'hagin de buscar la vida, els calers i l'equip a un
altre lloc.
Desgraciadament, l'espot sempre ha estat lligat molt estretament amb la política.
Però hem d'ésser realistes i tocar de peus a terra. Val, som independentistes,
volem la independència, però les coses són com són i per a canviar-les trigarem
bastant. Amb això què vull dir? Doncs vull dir que, ara per ara i mirant el
nostre DNI som espanyols, ens agradi o no (una altre cosa seria senteri-se o no
espanyol, però això ja és qüestió d’identitats, una cosa ara per ara bastant
abstracte). Els jugadors catalans, al igual que els bascos, gallecs,
aragonesos, etc. tenen nacionalització espanyola, consten com a espanyols.
Per tant, si no poden jugar amb la selecció catalana i la espanyola els crida i
demana per a venir a jugar i han d'anar. I han d'anar si volen conservar la
seva fitxa federativa, i a més a més ells no són politics, ells el que volen és
jugar a l'esport que més els hi agrada i a més a més cobrar per a fer-ho.
Ara bé, hi ha moltes maneres de fer-ho, moltíssimes, més i tot! I els jugadors
catalans que juguen amb la selecció espanyola no actuen com ho haurien de fer,
segons el meu pensar.
Haurien de reivindicar unes eleccions catalanes, perquè ells també volen una
selecció seva on poder jugar lluint la samarreta dels seus colors.
Haurien d'actuar de la mateixa manera que ho fan quan no estan a la selecció
catalana, ara recordo en Xavi fa un parell d'anys celebrant una excel·lent
temporada del Barça amb una estelada a l'esquena. Tot i que, Moisès i perdona
que et tutegi, em sembla que entre tots aquests il·lustres noms t'has deixat el
d'en Carles Puyol, Olegues Preses, Victor Valdès, Gemma Mangual, Fernando
Navarro, Marc Gasol, Raul Lopez, i així fins a arribar a 100 esportistes
catalans que juguen a i amb la selecció espanyola a les diferents modalitats
esportives.
Però això no és ésser botifler, això és mirar per a la seva butxaca i demostrar
una ignorància en vers la política i Catalunya impressionant. Però què vols?
Ells són esportistes que quan arribin als 30-35 anys hauran de plegar i viure
els 50-60 anys que encara els hi queden amb els calers guanyats durant uns
quants anyets, això ho explica però no ho justifica.
Salut!
Primera en la celebració de la lliga només duien estelada Oleguer, V. Valdès, i em sembla que algun altre. Ull Puyol i Xavi duien senyera i amb aquestes coses m'hi fixo.
Tot el que dius és una obvietat, sense anar més lluny el meu fill juga força bé a Basquet és molt jovenent encara però si algun dia arribès el dia, doncs segurament hi hauria d'anar o li farien la vida imposible en aquets estat feixista que vivim.
Però una cosa és anar-hi i jugar fins i tot esforçar-t'hi per tal de guanyar titols i diners i prestigi, i l'altra és pixar-te a sobre de Catalunya, i encara fer-ne befa.
El que volen aquests nanos es jugar, i guanyar-se la vida per a aconseguir viure 60 anys de renda i sense moure un dit. Per molt catalanista que siguis, la pela és la pela i d'una ideològia no es viu ni s'ompla el plat.
Salut!
Recorda que: AMB CONVERGÈNCIA MAI TINDREN la INDEPENDENCIA..!!!
Aquest post esta bé, perô renoi el Mossèn no s'estava de res...
Salut