És evident que només és una data, com el 23 o el 10 però, és una data significativa perquè hi ha una llei orgànica que fixa aquesta data com a dia límit per arribar a un acord en una cosa tant important com el finançament de Catalunya. Per tant, la frase (que podeu llegir aquí) de la vicepresidenta Fernández de la Vega en roda de premsa "Estem treballant per arribar a un acord i el 9 d'agost és només una data... però tampoc no és una data a partir de la qual... bé, estem treballant en això", indica moltes coses.
D'entrada indica un menyspreu per la llei, per una llei votada en referèndum pel poble català, una llei orgànica.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya dóna un marge de dos anys per arribar a un acord en matèria de finançament. Aquest termini acaba el dia 9 d'agost de 2008 i el més calent és a l'aigüera. No han tingut prou temps en dos anys d'arribar a un acord els representants de la Generalitat i de l'estat espanyol? Sembla ser que no. Per què? Molt senzill, hi ha hagut unes eleccions autonòmiques catalanes, unes municipals i unes generals. Durant aquests dos anys el govern “amic” de l'estat espanyol no podia tenir cap problema que el distragués de la preparació per mantenir o augmentar el seu poder a l'aparell de l'estat i dels ens locals. Perquè, no ens enganyem, el que importa és el poder i la resta són temes menors. El tripartit no podia posar a Zapatero en una posició que donés en safata motius al PP per atacar-lo en un tema tant important com aquest. Per això també es va retardar la publicació de les balances fiscals. I ara arribem a la data límit sense els deures fets ni per l'estat ni per la Generalitat.
Per altra banda l'Estatut està en espera que el Tribunal Constitucional decideixi retallar-lo en aquest camp concret (i en d'altres), per tant, si els del Constitucional faciliten la feina al govern de l'estat menys problemes pels amics del PSOE. Però com els jutges del Constitucional encara no s'han decidit, en part per la politització del tribunal i pel joc de recusacions del PP i del PSOE, resulta que tampoc això ha funcionat i s'arriba al “dia D” amb els papers en blanc i el finançament sense resoldre.
És clar que estan treballant per arribar a un acord, ningú ho nega, el que no sabem és si estan treballant amb ganes de consens o amb ganes de marejar la perdiu i anar fent temps. El que sí que sabem és que el dia 9 no hi haurà acord i s'haurà incomplert una llei bàsica de l'estat i de Catalunya, i això és molt greu perquè, si el govern espanyol no dóna importància al compliment de les lleis, com pot demanar que els ciutadans espanyols siguin respectuosos i les compleixin?
Aprofito per fer a la senyora Fernández de la Vega unes quantes preguntes que em passen pel cap:
1.- Quan faci la declaració de la renda del proper any, puc dir que la data del 30 de juny és només una data i presentar la declaració el 28 de desembre? Sempre puc dir que he d'estudiar-me la llei de l'impost i no he tingut temps.
2.- Quan m'enviïn un impost municipal, puc dir que la data límit de pagament és només una data i que el meu dia de pagament és el 29 de febrer de l'any següent?
3.- Quan un organisme oficial m'enviï un requeriment i em doni 30 dies per respondre, jo puc dir que això només és un número i que a mi m'agrada més el número 300?
Oi que no? Oi que jo m'he d'adaptar a les lleis? Oi que jo no puc decidir quan faig les coses i quines lleis m'agraden i quines no? Doncs el govern espanyol ha de donar exemple i el govern de la Generalitat també, encara que això signifiqui posar al “govern amic” en un carreró sense sortida. Perquè un país (Catalunya) és més important que un govern (Zapatero). Francesc Cambó, un polític de dretes, va dir davant del rei una frase que molts haurien d'aprendre's: “ cauran règims, passarem els polítics, desapareixeran els partits aquí representats, però el fet viu de Catalunya persistirà. ” D'això fa cent anys, qui ho diria!
Montgat, 6 d'agost de 2008.
ferran f.