Quan al seu
comentari al post anterior a aquest, el Jordi em va suggerir el poema Dies
al camp, vaig córrer a rellegir-lo. I com sempre que llegeixo la poesia de Joan
Vinyoli, una altra vegada em va sorprendre la força de les imatges amb què
construí la seva poesia. Són imatges que es caracteritzen sempre per la seva
netedat, perfectament diàfanes i envoltades de noblesa. Per entendre que vull
dir, només cal llegir -i mirar, també- aquest poema i sentir l'antiga força
de la mà de l'homeque ha brandat l'aixada...