Bé, veient com està el pati crec que és evident que no hi ha alternativa. Un cop el President i Govern espanyol falten als catalans, incomplint la data del 9 d’agost, tot i que feia només cinc mesos que li havien donat la confiança de forma massiva a les urnes. Un cop vist el menyspreu del govern espanyol, escoltat el President de la Generalitat dient allò de “(...) no ens aixecarem de la taula, deixant la cadira buida. Això podria esperonar alguns... i interessar aquells a qui ja els va bé mantenir un estatus de privilegi, disfressat de solidaritat”. Un cop escoltats els partits polítics del país, tots, en el suposat front comú. Un cop escoltat el Conseller Castells, plantant suposadament cara!! Un cop escoltat avui el Conseller Nadal dient que tot i així, ara s’havia de passar de la confrontació verbal al pactisme... avui, em refermo encara més, que el país no pot, ni ha d’assumir un mal acord. Per tant, em sumo entre d’altres a l’article publicat a El temps d’en Ferran Requejo, millor quedem-nos com estem i que es visualitzi que no ens en sortim. O sigui, abans, que no hi hagi acord, i que es vagi desemmascarant el quintacolumnisme del país.
loforestal |
diumenge, 17 d'agost de 2008 | 17:50h
diners i pactisme, en això s'ha basat sempre la nostra relació amb l'ocupant. Mentre la nostra classe política segueixi ancorada en aquesta dicotomia, el futur del nostre poble mai dependrà de nosaltres mateixos.
de totes maneres l'esperança no és perd mai (la paciència ja fa temps...:-P)
loforestal, per una part de la població del país, en el principat 7.4 m?, només la convencerem, seduirem o defensarà des d'una òptica de la qualitat de vida, dels serveis, de si jo estic aturat o no i que fan per mi.... i això són calés. Per tant, l'estatut aprovat pel parlament el dia 30 de setembre s'assimilava al sistema que almenys a ERC defensem, com a possible fins que no siguem independents: el concet econòmic. Doncs bé, això va ser fantàsticament reatallat ZP-AM, però refrendat pels catalans. Per tant, es tracta de posar sobre la taula que els espanyols, el govern espanyol, ni tant sols compleix el què acorda amb un tema tant quantificablecom els diners. Aíxí, ja han assumit que a l'any 2005, el dèficit fiscal reconegut està entre els 11.000 m€ i quasi 15.000 m€. Això, són la possibilitat de fer vàries accions per millorar els serveis de la gent del país i alhora fer-lo més competitiu per uns anys durs que ens venen a sobre.
Aquí ja m'estàs plantejant un dilema fent-me creure que tots els habitants del país es preocupen mínimament de qui els governa i com els governa. Ja m'agradaria, però la meva sensació és una altra: dels 7,4 milions que dius, a la meitat se'ls en refot tot el que estem parlant, i ho saps perquè ho pots veure cada dia; i a l'altra meitat, faci el que faci el "seu" partit no deixarà de votar-lo, per inèrcia i perque "a casa sempre ho hem fet així" (aquesta frase tant la pots sentir en català com en castellà). Sí, d'acord, sempre hi ha una fluctuació de vots, però creus que ha canviat tant el percentatge de vots dels partits de catalunya amb 20 anys de democràcia? El poble vol viure i que no l'emprenyin, la política passa a un segon terme, i amb el nivell que ens demostren els capgrossos del país el que m'extranya es que encara voti tanta gent...tu creus que qualsevol dels partits pot arrossegar el poble a demanar el que és seu? jo crec que no, més aviat sóc del parer que els partits han perdut la capacitat d'empènyer el poble endavant, és el mateix ciutadà qui ha de quadrar la classe política (clatellot inclòs) i indicar-li el camí a seguir. El problema és que al poble ja li està bé com està... (tant si el dèficit és d'11.000 com de 20.000), i als que no, només ens queda fer classes de relaxació i ioga per evitar alguna malàltia coronària prematura. Jo dilluns començo el ioga.
Salva, tens raó. Estem catalogant com a bon acord, un acord de mínims. Amb això , tu i jo crec que hi convindríem. Però no ens hem d'oblidar que és l'acord que el país ha pogut suportar, arribar i aprovar... malhauradament. Per tant, si fins i tot amb això el govern espanyol, la societat espanyola, els media espanyols, Fomento espanyol, els sindicats espanyols, el món de la cultura espanyola... no ho pot complir, ens recarregar piles per abans del què jo preveia tornar a reivindicar la relació justa amb aquest entorn: el concert econòmic, que tot i no anomenant-se d'aquesta forma, era el resultat de l'aplicació de l'estatut del 30 de setembre.
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
de totes maneres l'esperança no és perd mai (la paciència ja fa temps...:-P)
salut!
dels 7,4 milions que dius, a la meitat se'ls en refot tot el que estem parlant, i ho saps perquè ho pots veure cada dia; i a l'altra meitat, faci el que faci el "seu" partit no deixarà de votar-lo, per inèrcia i perque "a casa sempre ho hem fet així" (aquesta frase tant la pots sentir en català com en castellà). Sí, d'acord, sempre hi ha una fluctuació de vots, però creus que ha canviat tant el percentatge de vots dels partits de catalunya amb 20 anys de democràcia?
El poble vol viure i que no l'emprenyin, la política passa a un segon terme, i amb el nivell que ens demostren els capgrossos del país el que m'extranya es que encara voti tanta gent...tu creus que qualsevol dels partits pot arrossegar el poble a demanar el que és seu? jo crec que no, més aviat sóc del parer que els partits han perdut la capacitat d'empènyer el poble endavant, és el mateix ciutadà qui ha de quadrar la classe política (clatellot inclòs) i indicar-li el camí a seguir.
El problema és que al poble ja li està bé com està... (tant si el dèficit és d'11.000 com de 20.000), i als que no, només ens queda fer classes de relaxació i ioga per evitar alguna malàltia coronària prematura. Jo dilluns començo el ioga.
Feliç estiu, ens veiem pel Ripollès!