querbosch |
divendres, 22 d'agost de 2008 | 15:47h
En poc més de deu dies s'ha passat de; " la unió fa la força", al " divide y vencerás". Una mostra que la saviesa popular acaba per imposar-se en la més que previsible seqüència dels fets, per la mediocritat política de la nostra classe dirigent.
Una classe dirigent incapaça d'enfrontar-se a res que pugui alterar el seu status quo actual. I més pendent del........
que diran els mitjansd'ells i de mantenir el seu espai de poder actual, que liderar el País i conduir els seus ciutadans allà on realment volen anar, i no allà on els volen fer anar.
Uns dirigents incapaços de fer bona la saviesa popular catalana, tot el contrari de la classe dirigent castellana, que l'aplica de manera impecable.
Agafant el teu comentari, hi ha una estratègia que s'aplica a Catalunya de un temps ençà. Es una estratègia "populista" en el sentit estricte de la parula, i la practica el Sr. Rodriguez. El Partit que l'executa a casa nostra, s'autoenomena Partit dels Socialistes de Catalunya, i vol representar tots els papers de l'auca al ser imprescindible el saber i coneixer totes les cartes que s'hi juguen. En consequència, té totes les cartes de la juguesca.
M'explicaré. Amb Magarall inicialment es va deixar fer fins que es va veure que la cosa anava de debó o que hi havia algú, que s'ho creia. Els castellans sempre han considerat que Catalunya es una nació. Ho tenen claríssim. No així els catalans, que tenen fiçures por totes bandes. Calia doncs escenificar una aliança amb Catalunya, que alliberés al Rodriguez de la pressió castellana (de casa seva). La revisió de l'Estatut va ser l'esquer i ja teniu a tots als correpassadissos catalans o residents a Catalunya, engollint-se l'ham fins a la budellada. El PSC jugant a callar. Qualsevol pífia del govern de la Generalitat, es veu que mai ha anat amb ells. Han utilitzat el temps de forma magistral i als aliats polítics al govern, com si fòssin fregones apagafocs. El "divide y vencerás" son capaços d'aplicar-s'ho al seu propi govern i fer menjar els "marrons", als altres partits que el conformen. Divideixen contínuament a la resta de partits catalans: apel.len a "l'unitat" i no l'expliciten. Divideixen al nacionalisme català amb abstraccions (com les de "polítiques d'esquerres" que difereixen matissos, de les "politiques de dretes"........).
Deixen podrir i allargar el debat sobre l'Estatut i son els primers que en presenten esmenes pròpies. I recony!, sembla que no hagin trencat mai un plat.
Aquest partit-estat, compta amb ingents recursos públics per desenvolupar una política a favor de l'Estat. Els seus militans no aspiren a res més que a un càrrec dins "l'organigrama", ja sigui de l'Estat o del Partit....... i tenen una bona escola formada en el funcionariat públic (segurament a això, l'hi diuen "socialisme").
I fins i tot crec que son els únics que tenen un Pla B: convèncer els demés partits que per "responsabilitat", que cal "vendre el poble" un gran acord de finançament. Sobretot escenificar-ho, encara que la realitat en sigui un altra i que no hi hagin garanties. Crec que el Ministre Montilla (perdò, el President Montilla) està preparant en gran silenci, aquest Gran Pla B.
Amb dirás que soc molt rude. Home, un post no dona per gaire i no amb fixo amb les excepcions.
en el que dius tens raó. I mentre els catalans i demes residents a Catalunya no en prenguin consciència, el nostre futur nacional és molt negre amb els dirigents que tenim. Com es diu al Mont, som un poble desorientat i mal manat.
M'explicaré. Amb Magarall inicialment es va deixar fer fins que es va veure que la cosa anava de debó o que hi havia algú, que s'ho creia. Els castellans sempre han considerat que Catalunya es una nació. Ho tenen claríssim. No així els catalans, que tenen fiçures por totes bandes. Calia doncs escenificar una aliança amb Catalunya, que alliberés al Rodriguez de la pressió castellana (de casa seva). La revisió de l'Estatut va ser l'esquer i ja teniu a tots als correpassadissos catalans o residents a Catalunya, engollint-se l'ham fins a la budellada. El PSC jugant a callar. Qualsevol pífia del govern de la Generalitat, es veu que mai ha anat amb ells. Han utilitzat el temps de forma magistral i als aliats polítics al govern, com si fòssin fregones apagafocs. El "divide y vencerás" son capaços d'aplicar-s'ho al seu propi govern i fer menjar els "marrons", als altres partits que el conformen. Divideixen contínuament a la resta de partits catalans: apel.len a "l'unitat" i no l'expliciten. Divideixen al nacionalisme català amb abstraccions (com les de "polítiques d'esquerres" que difereixen matissos, de les "politiques de dretes"........).
Deixen podrir i allargar el debat sobre l'Estatut i son els primers que en presenten esmenes pròpies. I recony!, sembla que no hagin trencat mai un plat.
Aquest partit-estat, compta amb ingents recursos públics per desenvolupar una política a favor de l'Estat. Els seus militans no aspiren a res més que a un càrrec dins "l'organigrama", ja sigui de l'Estat o del Partit....... i tenen una bona escola formada en el funcionariat públic (segurament a això, l'hi diuen "socialisme").
I fins i tot crec que son els únics que tenen un Pla B: convèncer els demés partits que per "responsabilitat", que cal "vendre el poble" un gran acord de finançament. Sobretot escenificar-ho, encara que la realitat en sigui un altra i que no hi hagin garanties. Crec que el Ministre Montilla (perdò, el President Montilla) està preparant en gran silenci, aquest Gran Pla B.
Amb dirás que soc molt rude. Home, un post no dona per gaire i no amb fixo amb les excepcions.
Apa, Retorn al Poble.
en el que dius tens raó. I mentre els catalans i demes residents a Catalunya no en prenguin consciència, el nostre futur nacional és molt negre amb els dirigents que tenim.
Com es diu al Mont, som un poble desorientat i mal manat.
Més que qualsevol unitat el que cal és una política clara és a dir la política de tot el que no aconsegueix sumar i suma resta o acaba restant.