A la tradició legal dels EE.UU. es la normativa destinada a combatre els monopolis i altres pràctiques restrictives de la competència.
Aquesta legislació fou iniciada l'any 1890 amb la Sherman Act, dictada per a impedir la formació de trusts. A posteriori, el 1914, fou aprovada la Clayton Act que tipificà com a delicte la discriminació de preus i la concessió d'exclusives, així com la connexió entre Empreses a través de consellers comuns. La Robinson-Patman Act del 1936 contribuí al fortaleixement de la Clayton Act contra la discriminació de preus. Ulteriorment, la Celler-Kifauver Act (1950) esmenà de nou la Clayton Act per a prevenir la fusió de grans corporacions susceptibles de fer mal a la competència. Per al contrari, la Webb-Pomerane Act (1918) autoritzà a les empreses dels EE.UU., a fi d'eliminar la competència recíproca entre elles en els mercats exteriors i fortaleixer la seva presència mundial.
La Política anti-trust dels EE.UU, s'aplica desde la federal Trade Commision (FTC - http://www.ftc.gov) Agència del Govern Federal creada el 1914 i jurisdiccionalment desde la divisió anti-trust del Departament de Justícia (http://www.usdoj.gov). Aquesta legislació ha tingut notable influència en els sistemes de defensa del lliure mercat, en tot el món, inclòs el Tractat de Roma (1957) constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea.
