Amb Chris Ware, el concepte d'autor total pren tot el seu significat. És autor del guió i del dibuix, del llenguatge narratiu gràfic que empra i fins i tot de la pròpia edició del còmic. Tot està englobat en el seu concepte de còmic com a obra impresa, i res escapa al seu control perfeccionista. Tan sols per això ja pagaria la pena de llegir aquest número però, per suposat, de nou a banda de bell també es tracta d'una història amb un contingut literari capaç d'emocionar el lector.
Aquesta, com és costum en els últims lliuraments, és autoconclusiva i segueix el camí de les seves antecessores en quant a to i realització. En aquest sentit no és sorprenent, és exactament el que s'esperava de Ware, que no és poc. El que ocorre és que com que per ara ningú sembla voler imitar-lo com és degut o tenir la capacitat de fer-ho (fora d'un cert estil de dibuix), doncs ell segueix posant maons a l'edifici dissenyar per la seva pròpia teoria. I no, no és recomanable per tothom però, caram, per mi que sóc un poc fan d'aquests rotllos metatextuals és tota una delicia.
Chris Ware
