Vespre dominical. 24 d'agost. Cel farcit de núvols. Temps rúfol. Plou, no plou?. Teatre Grec. Barcelona. Doble recital, una cervesa, i preu únic per tot. Gràcies i enhorabona a Mas i Mas. Un encert (...)
Crida: jo també compro música en Català!
M’acompanya un magnífic llibre, autobiogràfic, del gran Amos Oz. Puntualment, apareixen en Cesk Freixas i un guitarrista acústic. Escenari petri i despullat. Una mica menys de mitja entrada. Amb una perceptible fredor ambiental arrenca el de Sant Pere de Riudebitlles, el Penedès, i ara resident a Girona. I ho fa amb “El camí cap a nosaltres”. Amb energia positiva, vindicant dignitat nacional i dignitat social, en paraules del jove cantautor.
En Cesk repassa, principalment, el seu darrer disc i ens ofereix alguna cançó del tercer CD que sortirà, diu, l’estiu vinent.
Entre cançó i cançó, el cantant confegeix alguns mots parlant del país, de la gent, en pro d’un horitzó nacional i personal més ambiciós i millor.
Mica en mica, l’ambient es va escalfant.
En Freixas ens sorprèn amb una versió d’”Al Vent”, d’en Raimon. I per si no havia quedat clar el gest, en acabar, subratlla el lligam entre la tradició de la Nova Cançó i alguns dels cantautors joves d’ara.
El públic és plural, des d’un punt de vista generacional. Molt joves. Gent entre els 30 i els 40, i alguns de més edat.
Tot i el nerviosisme, en Cesc Freixas ens ha ofert un concert molt correcte. Amb cançons i veu amb sentiment, força, i un compromís nacional i polític clar i net. Molt encoratjable. Amb referències al sud. Als Països Catalans. Tot reivindicant la figura i l’obra de l’Ovidi Montllor.
Després d’una pausa, arriba, també en companyia d’un solitari guitarrista, en Feliu Ventura. Prou més conegut i agombolat per un públic que cantusseja amb ell i més coneixedor, i càlid, amb els temes del de Xàtiva, La Costera.
A en Ventura se’l veu més natural i segur, sens dubte que l’experiència fa el seu fet.
Engega amb un poema d’en Carles Riba. I de seguit va desgranant cançons. I entre tema i tema, alguns mots també reivindicatius: l’especulació, l’Horta en regressió, la rapinya immobiliària, el PP, la qualitat dels polítics valencians.
Salpebrant, entre comentaris, les referències poètiques al gran Vicent Andrés Estellés -el meu poeta preferit-, a Xàtiva –el lloc més bonic del món-, recordant i vindicant la figura de l’assassinat Guillem Agulló. Vantant-se del seu gust i amistat pel poeta de la capital del Túria, Marc Granell -altre poeta que m'agrada molt-.
Un concert, també, bonic, d’un cantautor jove i en progressió. Per cert que una de les seves cançons és dedicada a en Cesk Freixas, el qual, des de la graderia, segueix les evolucions del seu col·lega i compatriota.
Nit rodona, més càlida en el segon concert que no en el primer per causa del més gran bescantament del públic. De qualitat semblant. Amb dos bons cantautors.
Magnífica iniciativa dels emprenedors germans Mas. Una ocasió més per “conquerir” i “guanyar” Barcelona per la música del país entre tanta xerrameca provinciana i pobletana reiteració cosmopolita.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
