belda |
dimarts, 26 d'agost de 2008 | 11:03h
Uh! Bon dia tothom. L'istiu ja refresca, si més no aquí dalt, i s'ensuma la tardor.
És per això que la cuca passa de la vida a la mort i i es distreu
escrivint. L'objectiu és aclarir-li al Xavier Mercader el perquè de la
impossibilitat de preveure la desfeta de la plaça del Sol a la vila de
Gràcia (per a més informació, adreceu-vos al seu endebloc, Rockviu).
Hi ha grups que assagen molt i fan espectacles milimetrats, d'aquells que et deixen impressionats, on el marge de maniobra segons el dia és redueix al mínim per tal de anul·lar l'error. Bé, és una opció.
Però n'hi ha una altra. Jugar a futbol, o a pilota o fer castells, tot fent música. Establir unes mínimes normes per jugar i llençar-se a la piscina. Hi haurà moments lamentables, d'altres de gloriosos, coses d'anar fent, d'altres que grinyolen, i sobretot, el calibrar-ho serà ben subjectiu, tret , al meu parer, magnífic. Magnífic i difícil de pair perquè la suposada perfecció ens està deixant sense oxigen, podem arribar a perdre el perquè estem fent un ball, per a qui, on....
Vaja, que el que et vull dir Xavier, és que ...tu t'imagines un futbolista avisant al fotògraf de que s'està preparant per a marcar un gol (o per a fer una falta)?
Vinga jovent, fins la propera.
Hi ha grups que assagen molt i fan espectacles milimetrats, d'aquells que et deixen impressionats, on el marge de maniobra segons el dia és redueix al mínim per tal de anul·lar l'error. Bé, és una opció.
Però n'hi ha una altra. Jugar a futbol, o a pilota o fer castells, tot fent música. Establir unes mínimes normes per jugar i llençar-se a la piscina. Hi haurà moments lamentables, d'altres de gloriosos, coses d'anar fent, d'altres que grinyolen, i sobretot, el calibrar-ho serà ben subjectiu, tret , al meu parer, magnífic. Magnífic i difícil de pair perquè la suposada perfecció ens està deixant sense oxigen, podem arribar a perdre el perquè estem fent un ball, per a qui, on....
Vaja, que el que et vull dir Xavier, és que ...tu t'imagines un futbolista avisant al fotògraf de que s'està preparant per a marcar un gol (o per a fer una falta)?
Vinga jovent, fins la propera.
Es busca la màxima eficàcia minut a minut.
Això és com el violi de'n Joan Oliver... als perfeccionistes els fa mal a les orelles. I a la resta de mortals ens dona un contrapunt que el fa diferent, proper... humà.
Però, ho hem de reconèixer, la tendència general sovint ens arrossega. I ens descobrim sorpresos i un xic incrèduls davant un gest espontani.
Això és realment el fet extraordinari i revolucionari... trinxar l'instrument és anecdòtic.
Fins aviat.
Marta
Aprofitant que divendres sereu a l'Aquelarre, emularà el Marc al Jimmy Hendrix?
(encara que només vaig veure els últims 3 quarts)!
(I alguna versió garrotxina?: L'Aigat d'Olot, Ball de Sant Ferriol...)
Sort
i
bona música.
Molt bé Carles!Un cop més estic amb tu !
En aquest país on vivim, és molt freqüent sentir-nos maltractats física i verbalment per el país veí i colonitzador a l’hora. Per tant es molt freqüent sentir queixar-se. Però no ens enganyem sr.Mercadé, nosaltres els Catalans també sóm imperfectes. És més qui és qui per decidir el que és perfecte i el que no?
Tal com dius, Carles, opino que la grandesa d’un concert està en la “espontaneïtat” que et brinda el moment, l’espai, i la gent a qui t’estàs adreçant. Probablement el teu públic agraeixi el fet que dos concerts no siguin exactament iguals ni en ordre musical ni en comentaris. Potser així no seriem més que robots de repetició o execució...
Segueix com ara. Per part meva mereixes tot el suport envers la teva feina musical. Cada cop que he assistit a un concert teu ha estat una experiència divertida!
Salut, visca Catalunya lliure i visca en Francesc Pujols.
He de fer un aclarimenrt públic, però: la resposta al Xavier és amb to de col·legues d'ofici, si fa no fa, i el mitjà no recull el somriure sorneguer que lluia servidor mentre escrivia.
Vinga colleta! A lluitar de gust.
Salut a tots i ànims per seguir donant guerra!
Bon dia
Belda, explica que tal va anar el dansàneu d'esterri. I el concert amb Pomada?
ara farà cosa d'un any en el concert de The Police al Lluís Companys, la tour manager ens va dir que anéssim al tanto ja que entre la primera i segona cançó el senyor Sting saltaria. Dit i fet, tot mil·limetrat, fins i tot els detalls que semblen improvisats. No cal dir que em va semblar patètic.
I em vaig divertir molt més en el vostre concert de la setmana passada que no pas amb els Police.
Salut!
Xavi Mercadé