L'agost s'està acabant i per als que hem treballat tot el mes, inclosos els diumenges i alguns dissabtes, ens estan arribant aquells dies entre esperats i temibles en que tots els nostres amics "normals" estan tornant de les seves vacances i ens truquen per explicar-nos el creuer pel Medietrrani, la calor que fa a Sicília, el capvespre al Bòsfor, com se sura a la Mar Morta, l'atac d'un lleó a Botswana, l'arc de Sant Martí de les Victòria Falls de Zimbabwe, el dentista del Dràcula a Transilvània, l'autògraf del Pluto a París o les geishas japoneses que van coneixer a Kioto...
Alguns, però, aprofitant que a Barcelona o a Vilanova no quedava ningú, han decidit venir a fer el turista aquí, com l'Adam, el meu amic de Londres que vaig conèixer als Andes.
L'Adam és un nano collonut. Si repasseu l'Aventura Americana el trobareu a les Torres del Paine o pujant plegats el Fiz Roid amb la mexicana de Veracruz. Va nèixer a Gibraltar, va viure a Madrid i coneix força Barcelona, el seu castellà és envejable i sap dir alguna cosa en català; es guanya bé la vida a un banc i ha viatjat per tot el món. Només li falten quatre pigues a la cara per semblar talment un personatge de l'Enid Blyton (aquella dels "Siete Secretos" i "Los Cinco"): blanc de pell, ros i amb serrellet, ulls blaus, cara rodona... amb un humor anglés trapella i un posat tranquil, educat i respectuós que destil·la també una vida interior interessant.
Ha estat a Barcelona amb els seus quatre amics britanico-internacionals: l'Àlex (un sudafricà-"vino-aficionado") i la seva nòvia Kate (mig EEUU, mig
sueca), en Matt (un altre ros typical anglès) i la Jo - ana (polaca que
parla italià), només un cap de setmana però ben aprofitat; no hem tingut massa temps de res però el suficient per compartit tapes a Casa Alfonso, sopar al Bestial, caves a Sant Sadurní... i sobretot unes braves i unes tallarines al Genil amb el Jofre i una vigília de Festa Major a Sitges (i no s'accepten rissetes, comparacions provincianes i indirectes) amb l'Anni d'amfitriona excepcional.
Si els anglesos no em queien massa bé, l'Adam em va fer canviar d'opinió caminant pels senders dels Andes. Aquests dies a casa, ell i els seus amics, m'han reconfirmat la impressió inicial i m'han accelerat les ganes de tornar la visita a Londres... Tot i que, probablement ens veiem abans: diu l'Àdam que li ha quedat pendent veure una bona actuació castellera i no descarta presentar-se el 5 d'octubre al Concurs de Castells de Tarragona.
Ha estat a Barcelona amb els seus quatre amics britanico-internacionals: l'Àlex (un sudafricà-"vino-aficionado") i la seva nòvia Kate (mig EEUU, mig
sueca), en Matt (un altre ros typical anglès) i la Jo - ana (polaca que
parla italià), només un cap de setmana però ben aprofitat; no hem tingut massa temps de res però el suficient per compartit tapes a Casa Alfonso, sopar al Bestial, caves a Sant Sadurní... i sobretot unes braves i unes tallarines al Genil amb el Jofre i una vigília de Festa Major a Sitges (i no s'accepten rissetes, comparacions provincianes i indirectes) amb l'Anni d'amfitriona excepcional.
Si els anglesos no em queien massa bé, l'Adam em va fer canviar d'opinió caminant pels senders dels Andes. Aquests dies a casa, ell i els seus amics, m'han reconfirmat la impressió inicial i m'han accelerat les ganes de tornar la visita a Londres... Tot i que, probablement ens veiem abans: diu l'Àdam que li ha quedat pendent veure una bona actuació castellera i no descarta presentar-se el 5 d'octubre al Concurs de Castells de Tarragona.
Jo ja fa dies que he tornat, et vaig fer un comentari sobre la festa major de Vilanova però no sé si has tingut temps de llegir-lo, entre la festa, els castellers i la sorpresa britànica d'agost... Tan enfeinat com sempre! Aquest estiu sí que es pot dir que me n'he fartat de platja tant com he pogut. Ja t'he vist en una de les fotos, al vespre, al voltant d'un foc, també a la platja. Això sí que són vacances! A Pescara molto bene tot i que vaig passar-hi aquells dies que feia una calor africana, com aquí, però al costat de la platja- de l'Adriàtic- era força suportable i més caminant dues i tres hores cada dia al llarg de la platja llarguíssima que unia poblacions costeres... M'han tornat a convidar el proper estiu. Perfecto!
Ciao. Petons,
Olga
Holaaaa!!!!
Doncs jo sóc una de les que ja he tornat, no m'ha mossegat res ni ningú, ni he surat per cap mar, si altres coses que no valen la pena aquí. Ja les aguantaràs en un altre moment.
Ahir vespre mirava un programa del Miki-Moto i tota l'estona pensava...amb qui em fa pensar? i ja ho tinc! ets com el Miki-M. als castellers i per les Amèriques...de bon rotllo eh! seguirem parlant, com sempre farem un intensiu que aviat tocarà. Ara estarem pendents de la diada de St. Felix i els Castellers Xilens, oi? Ja aniràs informant. Una abraçada. ISABEL
Els xilens ja han arribat i jo encara no en parlo.
Si ja ho dic jo, que heu tornat tots i amb ganes de passar diapositives... Socooooorrrro!