Si el govern espanyol acaba imposant –com sembla que succeirà- un model de finançament que perpetua el saqueig fiscal, espero que no es confirmi aquest titular del diari Avui "ERC descarta trencar el Govern pel finançament".
La realitat és la que és, i el fet que el finançament no millori en la mesura que ho necessitem tindrà uns culpables directes: el govern espanyol de Corbacho i de Chacón, és a dir, el govern espanyol format pel PSC i pel PSOE que haurà decidit imposar la continuïtat de l’espoli fiscal als Països Catalans
Per això, la meva opinió és que ERC en aquest assumpte del finançament ha d'exigir quelcom molt clar i carregat de sentit comú (que és el que espera tot el catalanisme): si en el futur, el Govern espanyol format pel PSC i pel PSOE imposa la perpetuació de l’espoli fiscal, o el PSC surt del Govern espanyol en protesta per aquesta decisió, o, per tal que Catalunya es pugui defensar de l'espoli, surt del Govern de la Generalitat i es convoquen eleccions.
A ningú se li passaria mai pel cap posar de director d’un banc una persona que s’ha demostrat que dirigeix una banda de lladres de bancs, perquè llavors podran atracar el banc amb total impunitat. De la mateixa manera, si arriba el moment, no podrà presidir la Generalitat un PSC que dins del govern espanyol decideix conjuntament amb el PSOE promoure el saqueig fiscal, perquè llavors es continuarà saquejant Catalunya amb total impunitat. Si es confirma la pitjor hipòtesi i ens imposen un finançament insuficient, ERC té la obligació d’exigir: o el PSC abandona el govern espanyol i fa un pas clar per defensar Catalunya dels abusos que pateix, o, perquè el país pugui plantar cara a l'Estat, el PSC surt de la Generalitat que haurà decidit empobrir el govern espanyol del qual forma part .
principatina al mateix nivell que la valenciana, la balear o la
nord-catalana, però va ser només paper mullat per enganyar gent com jo". I jo em pregunto com carai sap que va ser "paper mullat" si l'Uriel, no havent guanyat les eleccions, no ha pogut aplicar el seu programa. També ens explica que "es va unir amb el Carod i el Carretero per fer fora al Vendrell", quan tothom a hores d'ara sap que el diferencial de vots que va fer que caigués en Vendrell i no altres membres de l'Executiva va ser un diferencial de vots que venia del propi puigcercocisme. De la gent adepta a cert capità puigcercocista del Maresme, per ser més exactes. Segueixo, Jordi?
Tornant a l'article, que suposo que és el que interessa a la gent que no té ganes de difamar (cas del Jordi), dir que en línies generals estic d'acord però que t'oblides, Uriel, d'una dada important: no és només que el PSOE hagi mantingut l'espoli fiscal, sinó que segons les seves pròpies dades l'han fet créixer. I que ningú s'enganyi: si Castells i companyia assoleixen el que volen (que no ho faran), això no representarà ni de lluny la fi de l'espoli fiscal.
Tu, Uriel, des del Congrés, o des d'abans inclús, has perdut tota la confiança de molts independentistes catalans. Vas rebre desqualificacions i atacs per Carretero, però vas dibuixar la campanya entre candidatures renovadores i candidatures continuïstes, preferint que es votara la de Carretero a les de Puigcercós o Carod, en lloc de donar-te igual. Vas prometre que canviaries l'estructura del partit, creant la federació principatina al mateix nivell que la valenciana, la balear o la nord-catalana, però va ser només paper mullat per enganyar gent com jo. Això sí, vas unir-te amb Carod i Carretero per a fer un acte venjatiu i conspiratiu, per l'esquena i digne de pel·lícula de cinema negre: fer fora un patriota de pedra picada com el Vendrell.
Has perdut tot el suport i tota la credibilitat que tenies. Llàstima que tant jove hages cremat les teues aptituds i possibilitats de lideratge polític.
Adéu, bon vent i barca nova.