Hem après entre d’altres, dues coses fonamentals
La
primera, que l’energia no és pas escassa ni difícil d’obtenir amb els mitjans tècnics
que tenim avui dia, i les energies netes basades en l’aprofitament gratuït dels
fenòmens naturals son al nostre abast per cobrir les necessitats
imprescindibles.
La segona, que la gratuïtat d’aquest mitjans és un
maldecap per el lobbys energètics degut a que no han trobat la
manera d’instal·lar una comptador tarifari entre el sol o el vent i el nostre
endoll.
Però han enginyat altres mitjans per cobrar-nos l’energia
gratuïta a través del BOE i els regalaments elèctrics imposats per les
companyies que es divideixen el país en bocins, com un pastís.
A finals de setembre acaba el RD 661/2007 que ha provocat
el boom de les instal·lacions solars
fotovoltaiques. A pesar de l’aprofitament especulatiu a que també ha donat peu,
s’ha demostrat que la fotovoltaica és el sistema mes democràtic de producció d’energia. Es a l’abast de tothom,
i tothom pot ser-ne productor .
Aquesta característica no es vista amb bons ulls ni
per les empreses elèctriques ni per el ministeri del Sr. Sebastian Gascón i està
a punt de sortir un nou RD que afavorirà la concentració en mans de grans
capitals la producció fotovoltaica, deixant la resta com a purament testimonial
de manera que se “produzca el efecto sin
que se note el cuidadado”
Us sona aixo?
M’estalviaré el llarg i enrevessat esborrany del nou RD,
redactat en aquell llenguatge administratiu tan característic del país veí, que
també hem fet nostre, redundant i xulesc, de “diga usted ser cierto com lo és” i resumiré en dues ratlles la mort
a traïdoria (si algun fet o esdeveniment inesperat no succeeix) del que hauria
pogut ser la producció i la consciència col·lectiva del valor de l’energia
vista a escala humana, des de casa, i també de la distribució popular dels
beneficis monetaris que se’n deriven, que quedaran, per obra i gràcia del BOE, concentrats
en mans dels de sempre. Si algú tenia algun dubte sobre si hi ha diferencia entre un govern PSOE i un PP, i te dos dits de front, se'l hi haurà esvaït per sempre.
Han trobat el comptador tarifari a intercalar entre
el sol i nosaltres, que no és mecànic, sinó legislatiu.
Fins ara, qui volia ser productor fotovoltaic havia
de superar una carrera d'obstacles que començava amb la pujada a una muntanya de paperassa,
seguia amb els peatges “pel morro” a pagar a Ajuntaments, a la companyia elèctrica
monopolística (Fecsa-Endesa en el cas de Catalunya) i a l’Administració Autonòmica
en concepte de permisos, llicencies, taxes, estudis (inexistents), direcció d’obres
(també inexistents), drets de connexió, gestor d’últim recurs de xarxa, i tots
aquells altres que, sobre la marxa, algú inconegut s’inventés per l’article 26.
Tot sigui per obtenir el preuat RIPRE (Registre de
Instalaciones de Produccion en Regimen Especial) que dona dret a vendre a la
xarxa elèctrica l’energia produïda.
Però això ara canviarà. No tothom qui superi el
calvari administratiu podrà ser productor fotovoltaic com ara, no. Hi haurà un “cupo”
fixat en una potencia nominal de 300 Mw anuals (300.000 kw), de la que mes de ¾
parts- 250 Mw es “reservaran” per instal·lacions de “hortes solars” a les que
abaixaran la retribució que ara es paga ara un 35% i 50 Mw per instal·lacions
sobre teulada amb una disminució retributiva del 26%.
La lectura d’això és ben senzilla, fins i tot per
qui no coneix aquest mon. Per compensar la baixada de preu del kw, calen instal·lacions
molt grans (de al menys 20 milions d’euros) que son a l’abast només de grans
inversionistes (la pròpia Fecsa te instal·lacions de parcs solars on s’autopaga
l’energia que produeix).
Quan algú vulgui fer una instal·lació mes “petita”,
100-200 kw per exemple, es trobarà que el temps d’amortització, per la baixada
de preu, serà massa llarg per ser rendible i el desmotivarà, sense prohibir-li
(producirá el efecto sin que se note el
cuidado).
A això encara hi caldrà afegir l’incertesa de si
tindra o no “cupo”. No costa gaire d’imaginar que els “cupos”, a la revenda, potser
es cotitzin com les entrades d’un Barça- Madrid.
Aquest és el panorama, força negre, d’allò que
hauria pogut ser (energia gratuïta i retribuïda per tothom) i passarà a ser (
si algun conjur no ho atura) energia de doble peatge per consolidar els
beneficis del nou cicle en les mateixes
mans.
No serà l’últim cop que parlo d’això, començo a
tenir material per escriure’n un llibre.
No he escrit pas això per desanimar a ningú, ben al contrari. Nomès des del coneixement dels mecanismes amb els que ens volen donar gat per llebre ens podrem defensar.
I nomès amb l'agrupement d'esforços podrem girar la truita.
Haurem de tornar a les barricades?
Endavant amb el llibre!
Sense paraules, m'has deixat sense paraules...
Déu n'hi do! Llàstima de planeta, llàstima de mon.
Esperarem doncs el teu llibre amb (im)paciència...
Signat: El fibló "embarbussat"
Pd. Bona Festa Major!
Després de llegir el teu apunt, llenço ja la tovallola. No tindré ja més remei que estalviar al màxim el consum elèctric.