La navegació internàutica és com l'Odissea: Ulisses surt d'un lloc sabut i sap on vol arribar, però durant el trajecte ha de creuar Escil·la i Caribdis, escoltar els funestos cants de les sirenes, renunciar als amors de Circe i Calipso...
Aquesta introducció ve a tomb perquè, estant jo al portal de la UOC vaig acabar baixant-me el Codi Ètic Mundial per al Turisme (el teniu adjunt a aquesta entrada, també aquí), es tracta d'un document interessant del que en desconeixia l'existència.
Es tracta d'un codi amb un preàmbul i deu articles, aprovat per l'Organització Mundial del Turisme (representants del sector turístic mundial) l'any 1999, i que té el vistiplau de l'Assemblea General de les Nacions Unides, la qual el considera el marc de referència per "als diferents interessats en el sector del turisme".
Articulat:
- Contribució del turisme a l'enteniment i al respecte mutus entre homes i societats
- El turisme, instrument de desenvolupament personal i col·lectiu
- El turisme, factor de desenvolupament sostenible
- El turisme, factor d'aprofitament i enriquiment del patrimoni cultural de la humanitat
- El turisme, activitat beneficiosa per als països i les comunitats de destinació
- Obligacions dels agents del desenvolupament turístic
- Dret al turisme
- Llibertat de desplaçament turístic
- Drets dels treballadors i dels empresaris del sector turístic
- Aplicació dels principis del Codi Ètic Mundial per al Turisme
(...)
Segons el Preàmbul la promoció i el desenvolupament del turisme tenen com a finalitat "contribuir al creixement econòmic, a la comprensió internacional, a la pau i a la prosperitat [...] i l'observància dels drets humans i de les llibertats fonamentals". La intenció és "conciliar sosteniblement la protecció del medi ambient, el desenvolupament econòmic i la lluita contra la pobresa" (la negreta és meva, ja sabreu perquè).
El Preàmbul també considera el creixement "de l'activitat turística originada per motius de lleure, negoci, cultura, religió o salut, i el seus poderosos efectes positius i negatius en el medi ambient, en l'economia i en la societat dels països emissors i receptors, en les comunitats locals i en les poblacions autòctones, així com en les relacions i en els intercanvis internacionals".
Molta protecció i molts drets però cal que el sector turístic mundial es desenvolupi en "un entorn que fomenti l'economia de mercat, l'empresa privada i la llibertat de comerç [...] una major liberalització de les condicions que regeixen el comerç de serveis [...]".
"Afirmem el dret al turisme i a la llibertat de desplaçament turístic" (el cas de treballadors extracomunitaris a la UE és una altra història, oi?). Ja en l'articulat: [...] els turistes i visitants es beneficiaran de la llibertat de circular per l'interior dels seus països i d'un Estat a altre [...] sense formalitats exagerades ni discriminacions". "Es beneficiaran d'un accés ràpid i fàcil als serveis administratius, judicials i sanitaris locals [...] Els impostos i gravàmens específics que penalitzin el sector turístic i minvin la seva competitivitat s'hauran d'eliminar o corregir-se progressivament".
En un altre ordre de coses "els propis turistes pararan atenció a les tradicions i pràctiques socials i culturals de tots els pobles, fins i tot a les de les minories nacionals [...]Les activitats turístiques s'organitzaran harmònicament amb les peculiaritats i tradicions de les regions i països receptors". Com a contrapartida les comunitats receptores "hauran d'aprendre a conèixer i a respectar als turistes que els visiten, i a informar-se sobre llur forma de vida, llurs gustos i expectatives".
Malgrat que la salvaguarda del medi ambient i dels recursos naturals és un deure, cal subordinar-lo a un "creixement econòmic sanejat, constant i sostenible".
Quant a obligacions dels agents del desenvolupament turístic, aquests tenen "l'obligació de facilitar als turistes una informació objectiva i veraç sobre les destinacions". "Els Governs tenen el dret -i el deure- [...] d'informar a llurs ciutadans de les condicions difícils, o àdhuc dels perills en els desplaçaments a l'estranger"; però aquesta informació s'ha de fer "sense perjudicar de forma injustificada ni exagerada el sector turístic dels països receptors i els interessos de llurs propis operadors. El contingut dels advertiments eventuals s'haurà, per tant, de discutir prèviament amb les autoritats dels països de destinació i amb els professionals interessats". Aquestes consideracions també afecten a la premsa i inclouen els moderns mitjans de comunicació electrònica.
I per acabar un paràgraf una mica llarg :
"Les empreses multinacionals del sector turístic, factor insubstituïble de solidaritat en el desenvolupament i de dinamisme en els intercanvis internacionals, no abusaran de la posició dominant que puguin ocupar. Evitaran esdevenir transmissores de models culturals i socials que s'imposin artificialment a les comunitats receptores. A canvi de la llibertat d'inversió i operació comercial que se'ls ha de reconèixer plenament, hauran de comprometre's amb el desenvolupament local evitant que una repatriació excessiva de llurs beneficis o la inducció d'importacions puguin reduir la contribució que aportin a les economies on estiguin implantades".
Capisci?
Nota. Un altre dia veurem la definició i el tractament d'aquest curiós dret al turisme.
