emigdi |
esportiu |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 16:00h
Ahir a la tarda, vaig estar mirant el partit de futbol de la segona divisió entre el R. Saragossa i la Reial Societat, dos exprimeres de luxe. M'ho vaig passar molt bé durant la segona meitat ja que els donostiarres varen fer una magnífica remuntada i varen aconseguir el definitiu empat a 2. M'entristeix veure la Reial a segona ja que sempre m'ha estat un equip molt simpàtic. Mentre gaudia del seu bon joc al camp, em va venir en ment els dos campionats de lliga que va guanyar entre 1981 i 1983. Llavors jo acabava d'entrar a l'institut de Tortosa i era un entusiasta "futbolero" (he estat poc futbolista, malauradament). Recordo l'alineació campiona, en un moment en què encara només alineaven jugadors euskalduns: Arconada, Celayeta, Górriz, Kortabarría, Olaizola, Zamora, Diego, Periko Alonso, Satrústegui, Idígoras i López Ufarte. D'aquest equip destacava el porter, Luis M. Arconada, el més famós de la dècada dels 1980 a la lliga estatal, que va donar-me una gran alegria a la final de l'Eurocopa de seleccions, la qual jugaren Espanya i França, ja que li va passar un gol per baix dels braços. Ho sento pels catalans septentrionals, però quan juga la roja vull que pergui sempre (sóc molt conscient que l'estat francès és jacobí i ocupa cinc comarques catalanes). Malgrat aquesta badada que ens féu contents a molts bascos i catalans, era un grandíssim porter cobdiciat pels millors equips durant anys. També destacava el migcampista Zamora, i la portentosa davantera amb el xicotet López Ufarte i un 9 de tots els temps com Satrústegui (bigoti inclòs). Anys després el Barça es nodriria de jugadors donostiarres molt estimats a casa nostra: José M. Bakero, Txiki Beguiristain i López Rekarte. Llavors jugaven al vell estadi d'Atotxa. Ara els temps han canviat i la Reial Societat ha patit de debò en les darreres temporades fins que han caigut al pou de la segona divisió. Els desitjo la màxima sort per a la temporada, que aconsegueixin el retorn a primera sense gaires sofriments. Els afeccionats blaugranes sabem que El Sadar de Pamplona (ara reconvertit en Regne de Navarra per tal de traure les connotacions basques de l'Osasuna i espanyolitzar-lo) i Anoeta són els dos estadis on millor és rebut el Barça, a causa de la germanor existent entre les afeccions respectives. No amago que també tinc una gran simpatia per l'Athletic de Bilbao (té mèrit que continuïn jugant només amb bascos), alhora que els groguets de Vila-real també m'han robat el cor. Força Nàstic, igualment!
PD. A la foto, un retxut Maradona acompanya l'intrèpid López Ufarte, un extrem que feia tornar boig les defenses.
No oblideseu però, que quan parlem del país basc, estem parlant d'un altre país, d'on era un tal Sabino Arana, aquell que parlava tant malament dels catalans i que per a ell érem una regió i que no l'importava gens el nostre futur com a poble ( si, si, tot això va dir de natros), ara, per suposat que podem ser de la Reial, del Baracaldo, de la Ponferradina i fins i tot del TORTOSA, Emigdi. Jo, en canvi, sense anar mes llun, soc del Catalonia del Tortosa una mica del Liverpool i quan era jove, del Madrid. M'entusiasmen el Quicos, Saragatona, Botifarra, LLuis LLach, Paco Ibañez i Carlos Cano. Ah, i d'aquí un rato me'n aniré a veure la processo de la Cinta i l'entrada a la Catedral. Estaré malalt?
J.B., Gràcies per la teua participació al bloc, i per expressar les teues opinions. Veig que ets afeccionat al futbol i, per suposat, tens dret a triar els equips als quals segueixes. Darrerament segueixo molt la Rapitenca i l'Amposta, ja que sóc laboralment ampostí. Compartim gustos musicals, ja que també m'agraden molt els quicos, Llach, Paco Ibáñez i Saragatona. Gust ben variat! A mi la música tradicional m'encanta. Quant als equips bascos, sóc molt conscient que no són de casa, no per això no m'han de deixar d'agradar. Tu dius que t'agrada el Liverpool, a mi l'Ajax històricament m'ha estat molt simpàtic, i la Juventus també. Quant a Sabino Arana, l'he llegit moltíssim. No sabia aquests comentaris sobre els catalans (gràcies per informar-me), sí que puc parlar de la seua doctrina. Com tots els ideòlegs són fills d'un temps, i és molt fàcil jutjar-los a posteriori. No comparteixo alguna part de la seua doctrina, malgrat que ha estat un referent per a la formació de la identitat basca, força diferent de la catalana. encara que a mi la forma de negociar dels bascos m'agrada infinitament més que la dels catalans, que sempre surten derrotats malauradament. Que gaudeixis de la processó! Tothom també pot triar les seues creences i les activitats en què participa. Jo mai no ho qüestionaria. Precisament una de les persones amb les que més col·laboro en tot l'entramat cultural que porto sempre entre mans és amb el rector de Campredó, una autèntica màquina de fer cultura i dinamització de poble. Bones festes Majors, emigdi
Emigdi. El que m'estranya molt es que amb les teves lectures mai hagis entrompeçat amb aquestes sentencies sobre Catalunya i els catalans. http://es.wikiquote.org/wiki/Sabino_Arana
JB, T'asseguro que desconeixia aquest ideari seu, ara he consultat l'annex que gentilment m'has enviat. A Cuadernos 16 hi ha una història del nacionalisme basc, que he llegit atentament, però no relacionava l'ideari català amb el basc. Situo Arana com a un basc, sempre individualistes, sense preocupar-se dels demés, però és que vivim en un estat tremendament discriminador. No sé si has sentit Guerra avui, però es diferencia ben poc del més dur Aznar. Et repeteixo que a mi la forma de fer política dels bascos la trobo molt més eficaç que l'anomenada via catalana, que ha quedat demostrat que és un autèntic desastre. Quant al contingut racista d'Arana, sí que n'havia llegit abastament. Però tampoc té gaire a veure amb el post d'avui, on comentava els meus records envers uns jugadors de la Reial Societat. Jo sóc profundament del Barça, les simpaties pels altres equips són casuals i menys afectuoses. Una abraçada des de Campredó, Emigdi
No em considero suficienment capaç d'analitzar a fons, i menys pontificar, sobre qüestions que se m'escapen i que son tant i tant polièdriques. Ara, fins on arrivo, entenc que si alguna cosa hem d'envejar de la situació en la que estan el bascos, i tambe navarresos, és pel concert i la seva gairebé independencia econòmica, la qual cosa no crec que ho hagin aconseguit per "la forma de fer política dels bascos" mes aviat és un fet que sempre s'els ha reconegut ( inclos el PP ) independenment de les reivindicacions i pressions concretes de cada moment.
no se'ns ha respectat mai a l'estat. No respecten ni tan sols els catalans espanyolistes. Guerra i Bono recentment han tornat a humiliar els seus companys de partit d'aquí. Aquesta és una manera de fer política. Els bascos quan van a Madrid no van a perdre un llençol a cada bugada. Sín individualistes i no es preocupen de ningú més. Però davant d'aquesta Espanya s'ha de ser així. Et repeteixo, però, que al post jo parlava d'uns jugadors de la Reial Societat que em mereixien un reconeixement. Salut, emigdi
josep vicent montesinos| Adreça electrònica |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 16:54h
fan uns 4 o 5 anys a donisti. Entren ana tavernam els meus amics solsonins jo. Tot ple de fotos de la els reial societat, de l'epoca que guanyà les dues lligues seguides. Arconada, Cortabarria, Zamora, Satrustegui, Lopez Ufarte, Idigoras,...., Jo fanàtic de l'athletic de tota la vida, desde Txerxu Rojo, iribar, Zubi, Sarabia, clemente, Argote, Noriega, .... i molts més. Molta rivalitat, però em vaig sentir millor que en el meu poble. pregunta final de cambrer, com pot ser un valencià de l'athletic ( i ara, després de 4 o 5 anys soci del barça)? No ho sé. hi ha alguna cosa en l'esport, que al gent que el practiquem, passem totalment de les nacions i del lloc aon varem nèiser. Sí, soc valencià indenpentestita, de l'athletic en futbol, de la penya i del llíria en bàsquet, i soci del barça ( i tambè he fet al meu fill). Soc estrany? no ho sé. Si algú més llest que jo ho sap, que m'ho diga. No m'agrada la sardana (malgrat 10 anys vivint a l'empordpa), preferisc les havanenesi i la jota tortosina i valenciana (Mare de Deu de la Cinta....) Jo no sé si tot açò demostra la unió entre els països catalans que latre volen negar, però ès el meu mon i en el que m'agradaria que el fill visques. És fill d'una empordanesa, nascuda a Lleida, de mare de Palafrugell, amb avi de Pals, i pare de Oliana. Jo, valencià, edetà. Enamorat del l'empordà, de les terres de l'ebre, amant del rosellò, el vallespir i la cerdanya ocupada pels francesos. Aram tornant a viuer a Valencia, sé i el que he perdut, una llibertat que ara no tinc.
Josep Vicent, T'entenc perfectament. I m'encanta que diguis que estàs enamorat de les Terres de l'Ebre. Jo sóc del Barça des de molt xicotet, ja que a casa el pare i la mare ho són moltíssim. Pels equips bascos sempre he tingut molta simpatia. De l'Atlhetic encara t'has deixat un històric com Dani, un grandíssim jugador dels 1980. A mi sí que m'agraden les sardanes, i se'm mou el cos amb la jota ebrenca i altra música popular ben nostrada. Els meus pares són de Campredó i la meua dona i els meus fills també. Tot i això, estimo cada racó dels Països Catalans. Tinc especial passió per l'Alguer, el Conflent i el Matarranya. I si vols mesclar les coses, encara que sigui fanàtic del Barça, la ciutat de Barcelona només m'atrau com a turista i com a centre de compres, tinc més tirada cap a Castelló i València. Com a independentistes, crec que compartim una visió de país, a veure si algun dia el veiem ben lliure. Una abraçada des de Campredó, emigdi
vicent montesinos| Adreça electrònica |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 17:39h
Quan vivia a l'empordà i militava a ERC ( quin canvi!) vaig estat a punt de fer un grup musical per tocar sardanes amb una formaciño diferent. Noamb un cobla, sinò amb un banda com les de valència i les terres de l'ebre. El meu company d'idees boges, toca el saxo a la banda de Benissanet, malgrat ser de Palamòs, i jo ja havia tocar la Santa Espina en la banda de l'insititut de Llíria en un gira que varem fer pel principat a l'any 1984 Aquests dies no sé per quin raó,pot ser que el divendres era la mare de deu de la cinta, he recordat la novela La ciutat Invisible, d'Emili Rosales, i de dos llibres que he llegit de Jesus Moncada. He comprat Camí de Sirga, he recordat el meu enamorament frustat d'una noia tortosina, a la que li va molt bé sense mí, i me n'alegre, dels discs dels Quicos i de moltes coses coses més que fan que no em cregui als que diuen que l'ebre o el sènis son un frontera
vaig militar a ERC, en dos ocasions diferents. si t'agrada la literatura sobre les nostres terres, et recomano qualsevol dels llibres d'Artur Bladé i Desumvila, de Benissanet. una autèntica joia de les nostres lletres. Una abraçada des de Campredó.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Ahir a la tarda, vaig estar mirant el partit de futbol de la segona divisió entre el R. Saragossa i la Reial Societat, dos exprimeres de luxe. M'ho vaig passar molt bé durant la segona meitat ja que els donostiarres varen fer una magnífica remuntada i varen aconseguir el definitiu empat a 2. M'entristeix veure la Reial a segona ja que sempre m'ha estat un equip molt simpàtic. Mentre gaudia del seu bon joc al camp, em va venir en ment els dos campionats de lliga que va guanyar entre 1981 i 1983. Llavors jo acabava d'entrar a l'institut de Tortosa i era un entusiasta "futbolero" (he estat poc futbolista, malauradament). Recordo l'alineació campiona, en un moment en què encara només alineaven jugadors euskalduns: Arconada, Celayeta, Górriz, Kortabarría, Olaizola, Zamora, Diego, Periko Alonso, Satrústegui, Idígoras i López Ufarte. D'aquest equip destacava el porter, Luis M. Arconada, el més famós de la dècada dels 1980 a la lliga estatal, que va donar-me una gran alegria a la final de l'Eurocopa de seleccions, la qual jugaren Espanya i França, ja que li va passar un gol per baix dels braços. Ho sento pels catalans septentrionals, però quan juga la roja vull que pergui sempre (sóc molt conscient que l'estat francès és jacobí i ocupa cinc comarques catalanes). Malgrat aquesta badada que ens féu contents a molts bascos i catalans, era un grandíssim porter cobdiciat pels millors equips durant anys. També destacava el migcampista Zamora, i la portentosa davantera amb el xicotet López Ufarte i un 9 de tots els temps com Satrústegui (bigoti inclòs). Anys després el Barça es nodriria de jugadors donostiarres molt estimats a casa nostra: José M. Bakero, Txiki Beguiristain i López Rekarte. Llavors jugaven al vell estadi d'Atotxa. Ara els temps han canviat i la Reial Societat ha patit de debò en les darreres temporades fins que han caigut al pou de la segona divisió. Els desitjo la màxima sort per a la temporada, que aconsegueixin el retorn a primera sense gaires sofriments. Els afeccionats blaugranes sabem que El Sadar de Pamplona (ara reconvertit en Regne de Navarra per tal de traure les connotacions basques de l'Osasuna i espanyolitzar-lo) i Anoeta són els dos estadis on millor és rebut el Barça, a causa de la germanor existent entre les afeccions respectives. No amago que també tinc una gran simpatia per l'Athletic de Bilbao (té mèrit que continuïn jugant només amb bascos), alhora que els groguets de Vila-real també m'han robat el cor. Força Nàstic, igualment!
Ah, i d'aquí un rato me'n aniré a veure la processo de la Cinta i l'entrada a la Catedral. Estaré malalt?
Gràcies per la teua participació al bloc, i per expressar les teues opinions. Veig que ets afeccionat al futbol i, per suposat, tens dret a triar els equips als quals segueixes. Darrerament segueixo molt la Rapitenca i l'Amposta, ja que sóc laboralment ampostí. Compartim gustos musicals, ja que també m'agraden molt els quicos, Llach, Paco Ibáñez i Saragatona. Gust ben variat! A mi la música tradicional m'encanta. Quant als equips bascos, sóc molt conscient que no són de casa, no per això no m'han de deixar d'agradar. Tu dius que t'agrada el Liverpool, a mi l'Ajax històricament m'ha estat molt simpàtic, i la Juventus també. Quant a Sabino Arana, l'he llegit moltíssim. No sabia aquests comentaris sobre els catalans (gràcies per informar-me), sí que puc parlar de la seua doctrina. Com tots els ideòlegs són fills d'un temps, i és molt fàcil jutjar-los a posteriori. No comparteixo alguna part de la seua doctrina, malgrat que ha estat un referent per a la formació de la identitat basca, força diferent de la catalana. encara que a mi la forma de negociar dels bascos m'agrada infinitament més que la dels catalans, que sempre surten derrotats malauradament.
Que gaudeixis de la processó! Tothom també pot triar les seues creences i les activitats en què participa. Jo mai no ho qüestionaria. Precisament una de les persones amb les que més col·laboro en tot l'entramat cultural que porto sempre entre mans és amb el rector de Campredó, una autèntica màquina de fer cultura i dinamització de poble.
Bones festes Majors,
emigdi
T'asseguro que desconeixia aquest ideari seu, ara he consultat l'annex que gentilment m'has enviat. A Cuadernos 16 hi ha una història del nacionalisme basc, que he llegit atentament, però no relacionava l'ideari català amb el basc. Situo Arana com a un basc, sempre individualistes, sense preocupar-se dels demés, però és que vivim en un estat tremendament discriminador. No sé si has sentit Guerra avui, però es diferencia ben poc del més dur Aznar. Et repeteixo que a mi la forma de fer política dels bascos la trobo molt més eficaç que l'anomenada via catalana, que ha quedat demostrat que és un autèntic desastre. Quant al contingut racista d'Arana, sí que n'havia llegit abastament. Però tampoc té gaire a veure amb el post d'avui, on comentava els meus records envers uns jugadors de la Reial Societat. Jo sóc profundament del Barça, les simpaties pels altres equips són casuals i menys afectuoses.
Una abraçada des de Campredó,
Emigdi
Salut,
emigdi
Jo no sé si tot açò demostra la unió entre els països catalans que latre volen negar, però ès el meu mon i en el que m'agradaria que el fill visques. És fill d'una empordanesa, nascuda a Lleida, de mare de Palafrugell, amb avi de Pals, i pare de Oliana. Jo, valencià, edetà. Enamorat del l'empordà, de les terres de l'ebre, amant del rosellò, el vallespir i la cerdanya ocupada pels francesos. Aram tornant a viuer a Valencia, sé i el que he perdut, una llibertat que ara no tinc.
T'entenc perfectament. I m'encanta que diguis que estàs enamorat de les Terres de l'Ebre. Jo sóc del Barça des de molt xicotet, ja que a casa el pare i la mare ho són moltíssim. Pels equips bascos sempre he tingut molta simpatia. De l'Atlhetic encara t'has deixat un històric com Dani, un grandíssim jugador dels 1980. A mi sí que m'agraden les sardanes, i se'm mou el cos amb la jota ebrenca i altra música popular ben nostrada. Els meus pares són de Campredó i la meua dona i els meus fills també. Tot i això, estimo cada racó dels Països Catalans. Tinc especial passió per l'Alguer, el Conflent i el Matarranya. I si vols mesclar les coses, encara que sigui fanàtic del Barça, la ciutat de Barcelona només m'atrau com a turista i com a centre de compres, tinc més tirada cap a Castelló i València. Com a independentistes, crec que compartim una visió de país, a veure si algun dia el veiem ben lliure.
Una abraçada des de Campredó,
emigdi
Aquests dies no sé per quin raó,pot ser que el divendres era la mare de deu de la cinta, he recordat la novela La ciutat Invisible, d'Emili Rosales, i de dos llibres que he llegit de Jesus Moncada. He comprat Camí de Sirga, he recordat el meu enamorament frustat d'una noia tortosina, a la que li va molt bé sense mí, i me n'alegre, dels discs dels Quicos i de moltes coses coses més que fan que no em cregui als que diuen que l'ebre o el sènis son un frontera
vicent
vicent
Una abraçada des de Campredó.