
Segons el diari Expansión (¿data?): “A partir dels 40, les dones són més infelices que els homes”. Aquesta notícia fa referència a un estudi conjunt de les universitats de Cambridge i de Califòrnia els resultats del qual ha publicat el Journal of Happiness Studies sota el títol de Aspiraciones, Logros y Satisfacción: Diferencias en el ciclo vital de hombres y mujeres norteamericanos (enllaç).
Entre els comentaris que han fet els lectors ressaltaria aquest: “Buena noticia económica, ehhh!”. O aquest altre: “Por cierto los diarios economicos también tienen su serpiente de verano.”
¿És una notícia econòmica o no ho és?
Traducción automática al castellano con gencat.net o Internostrum
(...)
¿Quin tractament fa Expansión de la notícia?
En primer lloc, la trobem classificada en la secció Empresa i Dona. ¿Serà que les diferències de gènere no són un problema social sinó que interessen només a les dones? Comencem bé! Encara que no sé si és pitjor The Washington Post que la inclou en Salut... però amb un títol més encertat, el mateix que encapçala aquest apunt.
Sento curiositat i busco la notícia en Business Week, empresa del grup McGraw-Hill. Si, Business Week considera que aquesta és una notícia econòmica, i la trobo seguint aquest camí: Managing > Your career > Working Parents Blog (un blog amb ¡deu! col·laboradors/es) Bé, això sembla més lògic, oi?
Estarem d’acord en que un titular genera expectatives al lector. Ràpidament m’he preguntat quins poden ser els motius de la insatisfacció de les dones madures. A partir del títol de l’informe científic (Aspiraciones, Logros y Satisfacción: Diferencias en el ciclo vital de hombres y mujeres norteamericanos) esperava trobar alguna explicació sobre les aspiracions i fites aconseguides per els homes i les no aconseguides per les dones, però només trobo els resultats de l’estudi:
“Según la investigación, a los 41 años la satisfacción en el terreno financiero de los hombres supera a la de las mujeres. A la edad de 48 años es cuando el sentimiento de felicidad en general de los varones supera al de las mujeres, y a partir de los 64 años, es así sobre todo en el terreno de la vida familiar.”
Encara més... La única frase ressaltada en negreta és aquesta: “Por el contrario, según el estudio los hombres experimentan su período más triste cuando son veinteañeros, un momento en que prefieren la vida de solteros a la de casados.” Aquesta cita no té res a veure amb el títol de l’article...
================
Decideixo fer una ullada a l’informe publicat:
- Segons Campbell (1981), la satisfacció depèn del balanç net entre aspiracions i fites aconseguides. Aquesta noció es troba en autors de disciplines tan diferents com la economia, la psicologia i els estudis contemporanis de qualitat de vida.
- Tot i que l’acord no és unànime, tots els estudis estan d’acord en que la vida familiar (matrimoni feliç) i les finances (bens materials) es troben entre els factors més importants que determinen la felicitat de les persones.
- Les dades (des de 1978 fins 2003) sobre aspiracions i fites aconseguides provenen d’un estudi longitudinal que porta a terme per la Roper-Starch Organization i abasten una mostra de 8.463 homes i 9.377 dones.
- Les dades (des de 1973 fins 1994) sobre satisfacció i felicitat provenen del United States General Social Survey del National Opinion Research Center. La mostra està composta per 12.512 homes i 16.148 dones.
RESULTATS:
Segons el gènere:
Gràfica del grau de satisfacció amb la vida familiar:

Gràfica de la satisfacció amb les finances (bens materials):

Segons la raça: Els dèficits dels negres són superiors als dels blancs tant pel que fa a la vida familiar com als bens materials.
Segons la educació: Les persones amb més educació són més felices que les menys educades perquè assoleixen un nivell més alt en les seves aspiracions a bens materials. Les diferències no són significatives quan parlem de vida familiar.
Segons la data de naixement (cohorts): Tot i que les generacions més joves gaudeixen de més bens materials, les seves aspiracions no es veuen acomplides perquè són més altes que en generacions anteriors. També s’obté un dèficit quant a l’èxit del matrimoni. És a dir, el nivell de satisfacció de les recents generacions és inferior al de les anteriors.
*****
“An important factor underlying the turnaround in fulfillment of aspirations for material goods and family life is probably the shift over the course of the life cycle in the relative proportion of women and men in marital and non-marital unions.” (Abstract)
Els autors especulen amb l’estat de casat o no casat com un factor important a l’hora d’explicar que als 48 anys els homes tinguin un sentiment de felicitat en general superior al de les dones: les dones es casen abans que els homes i es “descasen” abans també. Això estaria relacionat amb la realització de les aspiracions materials: les dones més joves, en viure en parella, tenen més possibilitats de veure-les satisfetes mentre que les dones madures, amb més possibilitats de no estar casades, disposen de menys recursos materials.
*****
En les seves conclusions, els autors exposen que economistes i psicòlegs tenen diferents punts de vista sobre les fonts del benestar. Molts economistes apunten que aquest depèn únicament en les circumstàncies de vida actuals i que pot ser inferit observant aquestes circumstàncies. Els psicòlegs diuen que aquestes condicions objectives estan mediatitzades per processos psicològics relatius a objectius o aspiracions.
Segons els resultats obtinguts, els economistes no s’equivoquen en relació al domini de la vida familiar (les aspiracions no mostren grans diferències entre gèneres) però en el terreny dels bens materials no s’acompleixen les seves hipòtesis: ¿Com s’explica que les aspiracions financeres dels homes joves sigui inferior a les de les dones? ¿Com s’explica que les aspiracions materials de les cohorts (generacions) més recents siguin més grans si tenen més propietats que abans? El benestar personal és subjectiu.
================
Reprenc la pregunta que em feia al començament: ¿És o no és una notícia econòmica? És evident que si. Sembla que encara no tenim clar que la frontera entre l’economia i la psicologia (social i individual) és molt difusa... No m’estendré més sobre un tema al qual ja he dedicat diversos apunts en la categoria de Psicologia Econòmica.
‘Las actitudes de las personas, sus motivos y las referencias obtenidas, componen el conocimiento de su medio ambiente, así como el de su comportamiento. Para comprender los procesos económicos, así como otras manifestaciones de la conducta, deben también estudiarse las variables subjetivas’
George Katona, Análisis psicológico del comportamiento económico (1965)
Reyes, setembre 2008













Aspiraciones, Logros y Satisfacción
Per molt que es pogués ampliar aquests conceptes, i encara acceptant que molta gent tingui aquestes dues coses com les bàsiques pel que fa a la seva felicitat, o a les seves felicitats, ostres! queden fora tantes coses que ens fan feliços que en cap cas tenen a veure amb aspiracions, i, veig que el diccionari tradueix "logro" com a lucre i com a usura. Però posem que ho entenem en el sentit de reeixir, que semblaria més adient al títol i el que expliques. Seguim amb el problema que no fa esment de tantes coses que podem fer reeixir que no són aspiracions de casoris, familiars, o de bens materials que ens poden fer feliços. També amb la satisfacció hi veig problemes similars. Hi ha una pila de satisfaccions de les que ens fan feliços que no contemplen, l'estudi, i la crítica del psicòleg. A banda que hem de vigilar quines coses ens satisfan, i també quina mena de coses ens fan feliços, diria. No veig clar si el que diu el psicòleg sobre la subjectivitat es refereix a això. De tota manera crec que el més estrany és que s'accepti aquesta relació per a parlar de felicitat/infelicitat. Seria més senzill dir que es parla només de les relacions entre el que ens fa feliços o infeliços i el tema familiar, de casament i de bens materials.
Sembla que no contemplen la educació més que en funció de "aspiraciones y logros", cosa que també deixa massa coses fora.
Molt interessant el que assenyales,
bona nit.
Si, jo també el vaig trobar interessant, sobre tot per les preguntes i reflexions que provoca.