Després de l'excarceració d'Arnaldo Otegi la setmana passada, l'esperança per la pau torna a entrar en escena a Euskal Herria. Tanmateix, el líder abertzale, tot i que estigui novament en llibertat, té quatre procediments judicials oberts.
Desitjo, però, que després de l'infern injustificable de quinze mesos a la presó que ha hagut de patir; almenys, ara, es pugui reemprendre el diàleg. Malgrat l'Estat espanyol omet l'acció d'articular la paraula, no és d'estranyar que l'alliberament dels presos d'ETA per la conseqüent culminació del conflicte encara estigui a anys llum. De totes maneres, aposto per la figura clau del Portaveu de Batasuna. La vàlua d'aquest protagonista, part implicada i cap visible de l'independentisme basc latent, no pot ésser refusada quan és un actor imprescindible pel pacifisme que necessita la societat civil basca.
L'animo perquè no defalleixi, ni cessi al xantatge immoral espanyol, injusticable estant en ple segle XXI. Simplement, puc entendre quin és el full de ruta que esgrimeix des del seu pensament polític; ara bé, això no treu que reconeguem que Arnado Otegi fa honor a la causa per la qual milita. Per tant, un exemple a seguir en aquest aspecte. Fins a les darreres conseqüències, sempre ens acompanyarà la convicció com a companya de viatge.
I Manuel Fraga Iribarne (AP-PP) també: fou ministre d'(Des) Informació i Turisme i ambaixador a Londres d'un Govern hereu directe d'un colp d'estat militar il·legítim i d'una cruenta guerra de tres anys.
I a aquestos per què no els il·legalitzen? Ah, clar, que són "españoles". Amb això ho tenen tot perdonat. Com l'assassí de Guillem Agulló que milita en una organització neonazi (Alianza Nacional) la legalitat de la qual no qüestiona el suposadament "democràtic" Estat espanyol.
A mi -i a molts més- no ens vendràs la moto, xato!