Jo creia que quan signes un contracte hi ha una sèrie de deures i obligacions per ambdues parts. Però en el contracte (en anglés i sense còpia recíproca) que vam signar per fer fotos a Coldplay no posava res de que la feina l’hauríem d’intentar fer des d’una rampa lateral, allunyats de l’escenari i sense poder-nos alçar per evitar el mar de braços del públic. Tampoc deia enlloc que el primer tema, l’instrumental “Life in Technicolor”, seria amb l’escenari cobert per una cortina. I també, per molt que vaig buscar, tampoc vaig llegir enlloc que la tercera cançó, “Clocks”, seria amb una llum tènue de vermell dominant i amb Chris Martin amagat al darrera del seu piano.
Per tant com que crec que aquí hi ha un incompliment del contracte per una de les parts, he decidit també saltar-me’l i posar una foto del moment “Lovers in Japan” amb el Sant Jordi inundat de confetti. A fi de comptes milers de càmeres més des del públic estaven també fotografiant el moment
Bé, tampoc em van quedar malament les fotos que vaig fer a “Violet Hill”, el segon tema i l’únic en que vaig poder prèmer l’obturador de la càmera.
.crònica.
Amb lo fàcil que es pot fer quan es vol.
Crònica publicada a El Punt el dia 8 de setembre de 2008
Visca la vida
música
COLDPLAY / XAVIER MERCADÉ.
El mes de juny passat quan tot just acabava de sortir a la venda el seu quart disc, Viva la vida or death and all his friends, Coldplay ja havia esgotat totes les entrades (18.000 persones) pel concert que vam oferir dissabte al Palau Sant Jordi. El 17 de juny passat ja van venir a presentar el disc a l'Espai Movistar de Barcelona però va ser un concert per a només 1.650 convidats. En només tres mesos el grup britànic ha sabut donar el bagatge suficient a les noves cançons per poder construir noranta minuts de concert aclaparadors.
Amb el Sant Jordi ple de gom a gom l'èxit estava assegurat amb l'ambient ja escalfat des del primer minut, tant que a Violet hill, la segona cançó del repertori, a Chris Martin se li va escapar un «joder!» en castellà, clarificador i sorprenent. Si l'emoció ja estava a flor de pell, amb clàssics com Clocks i In my place en el primer quart d'hora de concert ja va demostrar que el grup volia arrasar i deixar les coses clares des de l'inici: ells són allà per mèrits propis.
El grup no ha volgut donar en aquesta gira més importància a l'espectacle que a la música, només sis bombetes gegants repartides pel sostre del palau que feien la funció de pantalles de vídeo, un joc de raigs làser certament passats de moda, un teló de fons del quadre La llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix que al final van canviar per un que posava «Viva» amb una tipografia sospitosament similar a la de la marca Montesa. Les dues rampes que sorgien de l'escenari van servir perquè Chris Martin –amb el cabell rapat i establint diàlegs amb un castellà millorable– es deixés afalagar oportunament i també perquè el grup interpretés God put a smile i The hardest part en un petit escenari sorgit del no-res al mig del Sant Jordi. Però el desplaçament més sorprenent va ser quan a la recta final del concert el grup sencer va creuar la marea humana i es va situar a una graderia, on va interpretar amb guitarres acústiques The scientist i Death will never conquer, un tema inèdit que el grup regala a tothom que entri a la seva web. Les cançons del nou disc com 42, Strawberry swing o Lovers in Japan amb pluja de confeti inclosa, han anat agafat forma fonent-se perfectament dins del repertori.
Conscients que Viva la vida, la cançó, és un autèntic himne d'estadis, l'han potenciat accentuant les percussions i el ritme fins a aconseguir l'apoteosi amb tot el recinte dempeus. Un moment emotiu només comparable amb l'èpica de Fix uou o amb un Yellow que gairebé no els va fer falta ni cantar ja que el Palau Sant Jordi es va convertir en un karaoke per acomiadar-los.
A la sortida, un monjo budista amb la seva túnica taronja, esperava Chris Martin a les portes dels camerinos. No voldrà que el comparin amb Bono, però de vegades no hi ha més remei.
|
Lloc i dia: Palau Sant Jordi (Barcelona), 6 de setembre del 2008 |
