La nació catalana s'estructura gràcies a la identitat. Sovint, quan més feina hem fet com a poble menys hores hem dedicat a pensar. Tot poble, si no rumia, cedeix el relleu a altres perquè ho facin per nosaltres. Per això és tan important barrinar la clepsa. De fet, sense dos dit de front, hom t'arrossega on vol. La comoditat política, d'abracet amb la por per no preguntar i només callar, està esdevenint la coartada perfecte perquè reduïm el pensament, siguem curts de mires i tendim a posar-nos unes benes als ulls -fictícies, a voltes- per la manca de valor en quant a veure-hi més enllà del nas.
Hem de positivar la nació catalana, de soca-rel. Del contrari, romandrem esclaus de la mediocritat política, la qual n'és una prova fefaent en el dia a dia. Res és banal, menys encara relatiu. El rumb d'una col·lectivitat no pot ésser encadenat per l'egolatria dels i les qui han perdut la capacitat de parlar per la poca gosadia de pensar.
En conclusió, cal que ens estimem molt més. L'amor propi el recuperarem quan posem en pràctica la qualitat d'ésser dignes, acabar amb el deixar-nos governar, ja que, si seguim el joc, no fem més que regalar raons a qui pregona que mai s'equivoca, que no ha trencat mai cap plat. Sens dubte, no siguem bonifacis, no es rendiran, en absolut. Per aquesta raó, cal armar-nos d'autoestima. No hi ha punta de llança que s'enarbori sense pensar en present, en veu alta i clara. Si som, és perquè ens ho creiem. Oi que som, doncs? Llavors, fora la son de les orelles i a foragitar la mandra encomanadissa per tal que solidifiquem els pilars dels nostres dies: la nostra raó de ser, els Països Catalans.
Jo que visc envoltada d'espanyols dins dels Països Catalans ( ja que visc a Mallorca on n'hi ha més gent d'Espanya que d'aquí), puc veure dia a dia com l'únic que pretenen és guanyar una batalla per a aconseguir prestigi i sentir-se més grans que nosaltres, perquè en realitat ens odïen, i no ho dic jo, sinó ells mateixos. I ja podria ben bé ser cert fins a tal punt d'arribar-hi a la bona política i que ens deixin decidir ser independents, que els nostres motius no són més que intentar que el nostre país sigui millor. Per això cal estimar-nos, perquè primer es comença per la consciència personal, i després ja es podrà arribar fàcilment fins els papers polítics.
Llegeixo dia a dia Jovent independentista, al igual que també tinc un bloc, però l'estar envoltada, com ja he dit d'espanyols, i haver crescut en espanyol i amb una política nacionalista espanyola, estic massa verda per a poder fer articles referents a la política, al manco la del nostre país. Continuo aprenent.
Besades!