Més dades de la investigació del NWCU:

* 146 Primats vius oferts a la venda en 15 llocs d´Internet: babuïns, caputxins, tamarindes, cercopitecs, cèbids, lemúrids, macacos rhesus, gibons, etc. Al voltant de 52 particulars venien primats vius sense determinar l´espècie. Joves primats de nombroses espècies igualment a la venda, inclòs alguns encara no nascuts. Una web americana oferia bebès ximpanzés i un venedor de Londres oferia un goril·la de 7 anys.

* 526 productes derivats de la tortuga posats a la venda per 25 comerciants o exportadors. L´inventari de productes comprenien: ornaments, bosses de mà, joies, conjunts d´articles per la higiene personal, animals naturalitzats i closques a l´engròs per confeccionar objectes artesanals. Closques completes de quelonis en perill d´extinció es poden trobar fàcilment a l´e-Bay.

* Rèptils: 2630 articles derivats dels rèptils i 15 venedors oferint un ampli ventall de productes: bosses de mà, cinturons, portafolis, braçalets, sabates i accessoris, animals naturalitzats i cranis. Espècies que incloïen cocodrils, aligàtor, serps en vies d´extinció com la cobra. Aquestes dades preses només sobre una mostra de 4 llocs d´Internet.

* Felins salvatges: 239 productes als quals afegir articles que els venedors aconseguien sobre demanda. Les espècies més sovint oferides comprenien els grans felins d´Àfrica: lleons, guepards, lleopards. També linx vermell, ocelots, servals, caracals i pumes. Entre els nombrosos productes oferts es trobaven pells, cranis, bosses, garres.

* Productes derivats de l´elefant: 5527,  sobre 11 venedors anunciats.

Text:

Repassant la figura del venedor present a Internet i subjecte d´aquest repugnant comerç trobem una gran varietat de tipus. Des d´individus que venen un sol article fins d´altres professionals i empreses establertes. Dona la impressió que l´aprovisionament de material no presenta problema, com el cas d´aquell venedor que ofereix bosses de pell d´elefant i afirma que no té problema de subministrament regular des de Tailàndia. Molts venedors són conscients d´incomplir normatives i enreden als compradors. En diversos llocs públics a Internet les indicacions adequades no hi són present en cap racó de la web o bé són inexactes. Altres comerciants no tenen ni la més remota idea de la il·legalitat dels seus actes oferint els seus productes als criminals organitzats. Altres ofereixen productes com si fossin antiguitats però sense cap document que ho demostri. Altres, com els que oferien ximpanzés vius, van ser contactats per correu de forma anònima per informar-se si la transacció exigia formalitats administratives, obtenint com a resposta una negativa a la comunicació per correu i només fer tractes per telèfon. Altres webs d´anuncis classificats disposen d´un dispositiu que, una vegada fet el pagament, no permet demanar dades més exactes sobre certs articles. Amb aquest procediment se salta la llei I no es pot ser identificat.

Altres comerciants, sobretot als EEUU, posant a la venda espècies protegides, ofereixen tot tipus d´informació i responen adequadament a les preguntes incloent-hi la negativa a exportar els seus productes a segons quins països en funció de la legislació. Però, també es troba aquell que afirma satisfer totes les demandes a tots els clients declarant que ha trobat la manera d´enviar qualsevol article a qualsevol país del món obviant tots els controls.

 En el mes de gener del 2005 es va fer una investigació recollint dades durant una setmana. Les dades que es van recollir eren les següents: més de 9000 animals salvatges vius i productes derivats en venda, tant si eren espècies protegides per la llei com si no, la majoria dels venedors eren particulars. D´altra banda, 122 venedors professionals oferien articles no especificats, calculant una mitja de 20 articles per venedor... increïble! Aquest estudi es va fer només amb 5 animals: primats, elefants, tortugues, rèptils i felins salvatges. Va ser impossible verificar si cada article era autèntic i legal. Es van trobar imitacions en plàstic anunciades com articles autèntics (delicte).

Internet facilita el comerç il·legal d´espècies salvatges i l´abast tan ample d´aquest problema presenta nous desafiaments als legisladors  i a les institucions encarregades d´aplicar les lleis. Par exemple, el comerç d´ivori en la seva major part és venut il·legalment a nivell internacional via Internet malgrat la vigilància que es posa. Els llocs són desconeguts i els comerciants estan assabentats de les restriccions imposades però fàcilment troben els mitjans per evitar-les amb pocs riscos.

TRAFFIC Europe (una xarxa de vigilància del comerç d´espècies salvatges), en abril del 2004 publicar un document el qual veia el comerç a Internet com una de les principals tècniques i mètodes de contraban. Per exemple, a Alemanya, es constatar un increment de la quantitat de caviar rus posat a la venda il·legalment a Internet. Environmental Audit. Comité (EAC, Comité de verificació mediambiental) de la Cambra dels Comuns del Regne Unit publicar en octubre del 2004 un dossier sobre el crim contra les espècies salvatges el qual estima que Internet és el mitjà privilegiat per vendre espècies protegides i en vies d´extinció. Com exemple l´estudi relatiu al comerç de papagais a Internet realitzat l´any 2000 constatar que el nombre de llocs a Internet on es venien papagais havia passat de 10930 a 99542 i el nombre de visites a determinats llocs d´Internet va augmentar considerablement en el mateix període. Es va constatar també que en molts d´aquests llocs demanaven entrar en contacte per altres mitjans que Internet, com el correu i el fax.

A banda tot això, a l'afectació de la biodiversitat i l´extinció de les espècies, hem de afegir-hi les morts dels animals capturats i sotmesos a l´estrès del viatge i les dolentes condicions en captivitat, de bon tros ignorades pels seus “propietaris”. Morts en la seva captura, morts en el transport, morts pels tractes rebuts a destí. Per exemple, la majoria de rèptils com animals de companyia, moren durant el primer any de captiveri, fet que fa incrementar la demanda de les espècies mes tocades.

El caràcter organitzat del comerç il·legal d´espècies salvatges té greus incidències sobre el benestar dels animals. El CITES expressa que “el crim organitzat i les trames de criminals organitzades utilitzen mètodes enginyosos de furtivisme i contraband”.  Els grups criminals no tenen cura del benestar dels animals transportats, amagats de qualsevol manera. El cas Raymond Humphrey constitueix un escandalós exemple d'horripilant crueltat i del malbaratament als  quals el tràfic d´espècies salvatges pot donar lloc. A l´any 2000 aquest individu va ser detingut a la duana del Regne Unit amb 23 aus de presa de Tailàndia amb el bec lligat i transportades en tubs de cartró encaixades en dues maletes. Sis de les aus estaven mortes i una altre va morir al dia següent. Quan la casa del detingut es va registrar, es van descobrir d´altres animals vius i morts. Va ser condemnat a sis anys i mig de presó.

Els comerciants d´animals vius s´els exigeix un permís de venda, qüestió improbable en qui exerceix aquest comerç via Internet. És difícil vigilar-los i exercir un control sobre aquests venedors per fer respectar la llei. En conseqüència, els animals pateixen maltractaments i negligències en condicions inacceptables.

Un problema més, dins el capítol “venedors”, són les vendes a clients sense l'edat adient. Aquest gènere de venda no permet verificar si una persona té l´edat legal per comprar un animal viu i tot venedor que omet la verificació d´edat d´un  comprador pot cometre un delicte.

El compliment i execució de les lleis en el comerç són dificultades per l´anonimat relatiu que ofereix Internet, l´elevat nombre de petits venedors i les dificultats que suscita la vigilància d´una gran quantitat de transaccions electròniques. En conseqüència els fraus i altres tipus de delictes són moneda corrent i les normes comercials habituals no són pas respectades. Aquestes normes referides als drets que la llei concedeix als consumidors, a la reglamentació de la venda de material il·legal o perillós i a les regles regulant la publicitat o la descripció dels productes. Els governs nacionals han d´aplicar el marc jurídic sense impedir l´ús legítim d´Internet però imposant normes de conducta a aquells que fan l´ús.

.