De Viatges i flors, si avui n'hagués de triar algun o alguna, potser em quedaria amb la "Flor disfressa": [...]“Com els insectes que la por disfressa del color de la branca on són, aquesta flor agafa el color de la paret on neix. Un ocell deixa la llavor –necessita la complicitat d’un ocell (el merliu salvatge)– en una cornisa, en una esquerda. Allà creix i viu, al cim d’una tija prima, cargolada i flexible, aquesta flor en forma de campana, tota esperit. Quan és nit closa, s’enfila fins al teu balcó o fins a la teva finestra i et fa adormir si estàs despert per poder regir els teus somnis quan dorms. Et diu a l’orella que no hi ha ningú al món com tu i que tot el que et volta és ple d’engany. Només tu ets pur i altíssim. No hi ha res net. Tot és corcat: el germà, la dona, els amics. I cada nit et fa la mateixa. Fins que ho detestes tot, fins que no pots viure sense ella, fins que esdevens solitari amb la teva ànima i amb la flor. Quan ets ben seu, d’una estrebada es desarrela i desapareix. L’única manera de salvar-te’n és saber-la veure a temps i regar-la amb salfumant.”
