És diumenge. Entro en el colmado d'uns hindús vora casa. Hi ha la filla, una noia d'uns quinze anys. Vull comprar una ampolla d'aigua, em diu que l'aigua és allí detrás. L'agafo. Li demano quant és (sempre en català) i em respon en castellà. La botiga no treballa mai gaire. Sobre el taulellet de la caixa la noia aprofita per fer un treball escolar: tots els apunts i el llibre que té són en català. Sortint de la botiga penso en les misses en llatí.
   |
  |
