norge |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 12:58h
Una per una. Segueixo. Tinc la impressió que d'una manera o d'una altre tu, si no fos així, podríes.House of cards - Radiohead
Una per una. Segueixo. Tinc la impressió que d'una manera o d'una altre tu, si no fos així, podríes. Una per una. Segueixo. Deia. Volia dir que sé que voldríes. Si no fos pel mateix de sempre. Que també és de nit. Ara és, i com... Una. Sota aquell pi gran. La lluna. I si en aquell instant jo no, jo potser... I tu, tal vegada. Una per una. Segueixo. Deia que recordant-ho, pensant cada, sí. Cada imatge, cada sensació. És com si, fa temps ja. Aquella nit. Va ser un setembre. Va ser un setembre, oi? Clar. Una, que ho recordava. Per més que, oh, jo no. Jo no, tampoc jo. Que. Tant se val. Però no puc oblidar-me'n.
Una per una. Em deies que no era fàcil. Que potser si tu no i, el temps. I els teus ulls grossos, verds, amb la lluna. Suposo... N'estic segur. Però si llavors no ara, penso. Sí. Sí. I sí. Una per una, segueixo recordant perquè no puc oblidar. Ells. Elles. Com a mi, cap a. Que... Diria. I si només, i si tan sols jo, tot, ho... Si ho hagués... haguéssim inventat. Crec en tu. Jo no, però. Una per una. Segueixo. Omplo fins a dalt, sense vessar encara, ah. Ho son i ho eren? De debò? I si no... Què? Era allà que. La casa, el refugi que els dos vam fer. On... On ets tu, ara? On, tu. On.
Una per una. Em deies que no era fàcil. Que potser si tu no i, el temps. I els teus ulls grossos, verds, amb la lluna. Suposo... N'estic segur. Però si llavors no ara, penso. Sí. Sí. I sí. Una per una, segueixo recordant perquè no puc oblidar. Ells. Elles. Com a mi, cap a. Que... Diria. I si només, i si tan sols jo, tot, ho... Si ho hagués... haguéssim inventat. Crec en tu. Jo no, però. Una per una. Segueixo. Omplo fins a dalt, sense vessar encara, ah. Ho son i ho eren? De debò? I si no... Què? Era allà que. La casa, el refugi que els dos vam fer. On... On ets tu, ara? On, tu. On.
on? I si només ... sota el pi gran la lluna. Dorm.