Des de fa uns mesos s'ha posat de moda circular per Barcelona amb bicicleta. Bé, ja sé que no és una moda, que abans del bicing ja hi havia gent que anava en bicicleta per Barcelona, que ja hi havia carril bici en més d'un carrer. És una forma de dir les coses. Doncs bé, anem per feina. Jo reclamo un carril vianant en alguns llocs de Barcelona.
Avui hem estat passejant (la meva dona i jo) pel passeig Joan de Borbó, pel costat on hi ha arbres i bancs per asseure's. Hem anat des del Club Natació Barcelona fins més enllà del Palau del Mar. Era més tard de les cinc de la tarda i feia força sol, o sigui que hem decidit d'anar per on més ombra hi havia.
Passejar per aquella zona pot ser un exercici tranquil si no et trobes massa ciclistes. El cas és que avui, amb el bon dia que feia, n'hi havia bastants de ciclistes i també bastants vianants. Veieu per on vaig? Doncs sí, tots anàvem per l'ombra. La part on donava el sol, la més ample, era gairebé buida. La part on hi havia ombra era molt plena.
Jo no estic en contra que la gent que li agrada vagi en bicicleta, ni molt menys. El que no m'agrada és que vagin per on van els vianants, per l'únic lloc on els vianants poden passejar i no prendre una insolació. Ja ho sé que els ciclistes també reben els efectes del sol, però ells van més de pressa que els vianants i poden passar aquests indrets amb més poc temps. A més, a la vorera hi tenen preferència els vianants, no?
Veig lògic que els carrers on la vorera és estreta o poc ample, es facin carrils bicis i es reparteixi l'espai entre vianants i ciclistes. També veig lògic que als llocs on les voreres són prou amples, com el passeig Joan de Borbó que us comento, no hi hagi senyalitzat cap carril bici. Però això ha d'anar acompanyat d'unes normes d'us per part dels ciclistes, de respecte pels vianants que van pel seu lloc natural, la vorera. Unes normes que facin que els ciclistes vagin per on no molestin, si la vorera és prou ample o que vagin al pas de les persones quan les avancin.
Però com hi ha molts ciclistes que van per la vorera tocant el timbre perquè els vianants s'apartin, en lloc de ser ells qui cerquin un altre camí. Com ja estic fart que els ciclistes em vinguin pel darrera i em passin a un pam a tota velocitat. Des d'aquí demano que es facin carrils vianants on, els que ens agrada fer exercici tot caminant tranquil·lament per la vorera, puguem anar sense preocupar-nos si ens ve una bicicleta per darrera demanant-nos pas a toc de timbre.
Albert Castany.
Montgat, 7 de setembre de 2008.
