Potser ningú no les veu, o pocs s’hi fixen. Però em resulta inquietant cada vegada que les veig. Dones assegudes en una cadira de plàstic o a peu dret en un marge de carretera, brut i assolellat, esperant que algú s’hi aturi per demanar un servei.
Aquesta escena tan deplorable és possible perquè el sexe és un dels negocis més lucratius que hi ha al món. Al costat del tràfic de drogues i d’armes, el lucre del crim organitzat està muntat sobre el negoci del sexe, que sempre troba demanda als països avançats. Però a diferència de les altres, aquesta branca del negoci és la menys visible per a la nostra societat. Deu ser per això que no conec cap entitat al nostre país que lluiti contra la prostitució forçada aquí, com sí que hi ha entitats que lluiten contra el comerç d’armes amb una tasca meritòria, o contra altres xacres internacionals. La majoria de les dones que es dediquen a la prostitució a Europa són estrangeres que s’han trobat forçades a exercir-la. Dones enganyades amb la promesa d’una immigració clandestina a Europa per trobar-hi una feina digna, forçades a prostituir-se sota amenaces criminals. Però sembla que aquesta forma moderna d’esclavisme que té lloc davant dels nostres ulls no ens conmou. Segurament perquè no és prou mediàtica. Em pregunto què fa la policia quan transita per les carreteres i es troba una d’aquestes dones. Passa de llarg? Les tracta com a delinqüents? O com a víctimes que cal rescatar dels seus proxenetes? Voldria pensar que no hi és indiferent. Que no hi som indiferents.
Article publicat a l'Avui: 5/09/08
Article publicat a l'Avui: 5/09/08
