Quan vam arribar de vacances, ara fa una setmana justa, en pujar a l'ascensor de casa meva, vaig tenir una sorpresa agradable. A la caixeta col·locada a l'ascensor perquè els veïns hi puguin deixir avisos sense haver-los d'enganxar amb cel·lo, hi havia una nota signada pels nous veïns de l'àtic, que han començat obres i ens demanen disculpes per les molèsties. La part agradable del tema és que la nota està escrita en un català correcte i és d'una amabilitat esquisida. No els conec de res, encara, els meus veïns de l'àtic, però només per això ja gaudeixen de la meva simpatia. I és que, malauradament, el seu gest és ben inèdit. Malgrat que hi ha un 70 per cent de catalanoparlants, els habitants de la meva escala no solen tenir gaire consciència lingüística i és ben usual trobar notes escrites en castellà per adreçar-se a la resta de veïns. Fins i tot l'administrador de finques continua enviant-nos la majoria de documentació en castellà: una vegada ens vam queixar i van decidir introduïr el català com a segona llengua en determinades cartes -no totes, no fos cas que ens acostumessim...-. Per això, quan trobes actituds lingüístiques desacomplexades i senzilles, com la que us descric avui, penses que, com deia Raimon, "som molts més dels que ells volen i diuen", només ens cal anar-nos descobrint i animant mutuament.
El divendres després de les actuacions de C'S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l'Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. www.marroca.blogspot.com
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Quan vam arribar de vacances, ara fa una setmana justa, en pujar a l'ascensor de casa meva, vaig tenir una sorpresa agradable. A la caixeta col·locada a l'ascensor perquè els veïns hi puguin deixir avisos sense haver-los d'enganxar amb cel·lo, hi havia una nota signada pels nous veïns de l'àtic, que han començat obres i ens demanen disculpes per les molèsties. La part agradable del tema és que la nota està escrita en un català correcte i és d'una amabilitat esquisida. No els conec de res, encara, els meus veïns de l'àtic, però només per això ja gaudeixen de la meva simpatia. I és que, malauradament, el seu gest és ben inèdit. Malgrat que hi ha un 70 per cent de catalanoparlants, els habitants de la meva escala no solen tenir gaire consciència lingüística i és ben usual trobar notes escrites en castellà per adreçar-se a la resta de veïns. Fins i tot l'administrador de finques continua enviant-nos la majoria de documentació en castellà: una vegada ens vam queixar i van decidir introduïr el català com a segona llengua en determinades cartes -no totes, no fos cas que ens acostumessim...-. Per això, quan trobes actituds lingüístiques desacomplexades i senzilles, com la que us descric avui, penses que, com deia Raimon, "som molts més dels que ells volen i diuen", només ens cal anar-nos descobrint i animant mutuament.
