Victoria |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 00:42h
Tota la tarda s'ha preparat per a l'espectacle. Núvols compactes i d'altres, estripats i fràgils, es mesclaven al cel divers. Un vent generòs i constant, suau, duia la sensació de frescor que tant necessitàvem.
El sol ha convidat a un banquet dionisíac, vidre roent a punt de fosa, ha travessat els núvols blancs i grisos i els ha tintat de roig i de violeta, escampant lluminositat pertot.
La lluna, xap de blancor, perfecte semicercle, alta i distant, ha aparegut a ple dia i s'ha cercat un recó blau.
El sol s'ha descompost i dispersat en camins horitzontals de llum fins a l'extinció. Només un record en pocs instants.
Voldria haguessiu vist aquest crepuscle, la bellesa del qual regira la mirada, però alhora aserena.
Els gorrions s'han enfilat a grapats entre les palmes dels fassers i les tòrtores morenes s'aixoplugaven al pinar.
Potser sí que només som aquesta dessolació , com la del cel amb els núvols estàtics i la fosca que cau, suspès l'univers d'un encanteri, tot just després d'una exageració de roig.
Potser que aquest desig de llum...
... i de natura sigui el desig d'un nàufrag.
Potser l'anhel de vent sigui aferrar-se al moviment per no morir en flames, palplantats. I el moviment dels astres - il·lusori també - no sigui més que el conhort a la nostra deriva.
Aquesta comunió amb la natura, comprendre-la , comprendre'ns, interrogar-mos , ens dóna vida.
El divendres després de les actuacions de C'S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l'Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. www.marroca.blogspot.com
jmateuimarti |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 14:11h
La natura i les naturaleses ens doten per tot de respostes. La seva rotunditat invalida tota pregunta formulada a partir de la seva contemplació. Costa, veure aquestes respostes; la seva recerca exigeix constància i temeritat, dos dels pilars de l'existència
Victoria |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 15:34h
Rotunditat de la natura, font de saviesa. Potser sí que ella conté totes les respostes. A nosaltres ens cal fer-nos preguntes, de vegades. I a ella mostrar-se, desplegar-se. Potser en l'èxtasi i la fusió hi trobem la resposta i això ens passa...a vegades, com als místics i als nets de cor que la saben entendre tot d'una. Gràcies per la teva reflexió
joangrau |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 11:23h
Potser sigui la capacitat de fer-nos preguntes sense resposta allò que ens fa éssers humans. Potser, tan sols, fer allò en el que creiem pugui donar algun sentit a la nostra vida. Potser el vent, el crepuscle, el vidre roent, siguin només els decorats del repte d'existir. Potser una escadussera llambregada de llum transcendent.
ricardgarcia |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 10:24h
Si de tant en tant fóssim prou generosos de sentir la comunió amb la natura sense necessitat de colonitzar-la per sentir-nos els amos, potser ens estalviaríem tantes destrosses i tanta lletjor a la costa i als camps i arreu. Però massa sovint gastem un orgull omnipotent que ens fa oblidar que som, només, una sola de les moltes espècies que poblen el planeta.
com s'extingeix el dia, i com renaix,
veient amaneixer des de la finestra i el balcó de casa,
el roig naixent que to ho inunda, la llum diurna que aclareix les perspectives.
salut, bon dia, somriures i a viure i compartir les emocions de la natura.
Victoria |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 00:15h
Bona nit als dos, amics, Roser i Joan Carles... avui la lluna era molt blanca i tintava la mar fosca d'un triangle argentat fins els meus peus. Cada dia el regal de la llum ens fa crèixer per dedins..."tot ho inunda, aclareix perspectives", dieu bé. Somnis tranquils i restauradors i besades petites a les parpelles.
ens hem allunyat massa d'allò viu i savi i ens omplert de metzines, ciment i renou insostenible. Un mal negoci
és el que ens dóna més i més força, la natura, la bellesa, la comunitat.
Faré com cada any. Gràcies
Rotunditat de la natura, font de saviesa. Potser sí que ella conté totes les respostes. A nosaltres ens cal fer-nos preguntes, de vegades. I a ella mostrar-se, desplegar-se. Potser en l'èxtasi i la fusió hi trobem la resposta i això ens passa...a vegades, com als místics i als nets de cor que la saben entendre tot d'una. Gràcies per la teva reflexió
Potser, tan sols, fer allò en el que creiem pugui donar algun sentit a la nostra vida.
Potser el vent, el crepuscle, el vidre roent, siguin només els decorats del repte d'existir.
Potser una escadussera llambregada de llum transcendent.
...una llambregada de llum...
... fer pinya com infants fredolics...
Una abraçada
veient amaneixer des de la badia d'Alacant,
el roig naixent que tot ho inunda, la llum diurna que aclareix les perspectives
bon dia i somriures,
jc
veient amaneixer des de la finestra i el balcó de casa,
el roig naixent que to ho inunda, la llum diurna que aclareix les perspectives.
salut, bon dia, somriures i a viure i compartir les emocions de la natura.
Bona nit als dos, amics, Roser i Joan Carles... avui la lluna era molt blanca i tintava la mar fosca d'un triangle argentat fins els meus peus. Cada dia el regal de la llum ens fa crèixer per dedins..."tot ho inunda, aclareix perspectives", dieu bé. Somnis tranquils i restauradors i besades petites a les parpelles.