Jo no sé què és la vida. Ni tampoc sé què és l'amor. No sé res de tot això. N'hem vist mil pel·lícules i n'hem llegit deu mil llibres. Alguna cançó que recordem de quan érem joves en parla (aquell abans ple de nostàlgia...), fins i tot ens han explicat com ho hem de fer per saber-ne més, com si això fos cosa única, cosa idèntica, com una marca qualsevol que agrada a tothom. Res, res de tot això és com ho vivim. Ja t'ho vaig dir; la vida és molt més que el que ens han explicat.
Des de fa uns dies que anem voltant amunt i avall per presentar les cançons del segon disc. No sabeu que especial i important és tot això per a mi, per a nosaltres. Aquesta setmana hem estat ben a prop de casa, a Sant Quintí de Mediona, però també hem passat per Arenys de Munt, Vic, i Olot. Veure cantar a la gent m'emociona. I m'emociona saber que hi ha algú que fa de la protesta una manera de veure el món. Uns ulls crítics són la millor finestra per descobrir aquesta vida que tenim entre les mans. Ulls crítics, que sempre serem alumnes, sense façanes ni fal·làcies per explicar el que som.
Tampoc sé què es la felicitat. I no ho sé perquè no sé què és la felicitat per a tu, per a ell, per a nosaltres. Que la felicitat, i si m'erro, aviseu-me, la fa cadascú, a la seva manera. Com la vida, l'amor, la mort. Sóc feliç cantant amb tu aquella cançó de l'Ovidi, quan ens retrobem cada dissabte i sempre cantem les mateixes cançons. Sóc feliç quan veig somriure els pares, els germans, els de casa. I els de fora, els de tota la vida, els nous. Sóc feliç quan entenc l'abraçada, les paraules, els que arriben. Sóc feliç quan dubto. I ho he sigut quan ens hem equivocat. També n'hi ha que no haurien d'haver marxat; i sí, potser ens trobem aviat. Perquè som persones i tenim mil històries per guanyar.
Entendre tot això de manera col·lectiva. No cedir mai ni un pam d'allò que és nostre. No tornar a claudicar. No voler viure aquest món de mentides i no creure's-en ni una més. Lliurar mil batalles als necis, als intoxicadors, als generadors d'opinions en papers de vidre. Crear, formar, arrelar en la consciència.
És imprescindible tenir somnis per poder caminar. Tenir somnis i lluitar per ells. És la cosa més bonica que he après. Gràcies, a tots els que llegiu, a tots els que escolteu, per fer possible el meu.
Des de fa uns dies que anem voltant amunt i avall per presentar les cançons del segon disc. No sabeu que especial i important és tot això per a mi, per a nosaltres. Aquesta setmana hem estat ben a prop de casa, a Sant Quintí de Mediona, però també hem passat per Arenys de Munt, Vic, i Olot. Veure cantar a la gent m'emociona. I m'emociona saber que hi ha algú que fa de la protesta una manera de veure el món. Uns ulls crítics són la millor finestra per descobrir aquesta vida que tenim entre les mans. Ulls crítics, que sempre serem alumnes, sense façanes ni fal·làcies per explicar el que som.
Tampoc sé què es la felicitat. I no ho sé perquè no sé què és la felicitat per a tu, per a ell, per a nosaltres. Que la felicitat, i si m'erro, aviseu-me, la fa cadascú, a la seva manera. Com la vida, l'amor, la mort. Sóc feliç cantant amb tu aquella cançó de l'Ovidi, quan ens retrobem cada dissabte i sempre cantem les mateixes cançons. Sóc feliç quan veig somriure els pares, els germans, els de casa. I els de fora, els de tota la vida, els nous. Sóc feliç quan entenc l'abraçada, les paraules, els que arriben. Sóc feliç quan dubto. I ho he sigut quan ens hem equivocat. També n'hi ha que no haurien d'haver marxat; i sí, potser ens trobem aviat. Perquè som persones i tenim mil històries per guanyar.
Entendre tot això de manera col·lectiva. No cedir mai ni un pam d'allò que és nostre. No tornar a claudicar. No voler viure aquest món de mentides i no creure's-en ni una més. Lliurar mil batalles als necis, als intoxicadors, als generadors d'opinions en papers de vidre. Crear, formar, arrelar en la consciència.
És imprescindible tenir somnis per poder caminar. Tenir somnis i lluitar per ells. És la cosa més bonica que he après. Gràcies, a tots els que llegiu, a tots els que escolteu, per fer possible el meu.
PD:genial el concert d'olot del dilluns....molt b!!!!!
Si vols també pots comunicar-ho a qui cregues convenient. Confiem en la teua ajuda, que el País Valencià no tot és com a Catalunya. Ale crack! Fins un altra.
gràcies a tu, també fas possible la nostra felicitat :)
Gràcies per les teves paraules i pels teus moments!
una abraçada!
No defalleixis en la recerca del teu somni, ja que l'estas aconseguint
Quan puges dalt de l'escenari ,ets capaç de guardar-te la timidesa dins la caixa màgica i defensar tot allò pel que creus. Sense vergonyes mires al teu públic i quan veus que aquests cantem somriurs.
- La felicitat és interiro, no exterior; per tant, no depen del que tenim, sinó del que som.
Cuida't molt wapo. Un petó gegant d'una puça com jo!
Un petonàs ben fort!
Qui a pu dire, un jour, que la sagesse était l'apanage des anciens! Tu es un garçon très surprenant et je me dis que j'ai des tas de choses à apprendre de toi, on a probablement tous à apprendre de toi...
Sobre la felicitat, tens raó, cada u fa la seva pròpia felicitat i una felicitat relativa perquè sempre hi ha problemes, la felicitat absoluta no existeix i, crec, que és per això que molta gent no és feliç, perquè busquen la felicitat suprema i no existeix. Jo penso que s'ha d'acceptar que sempre hi haurà entrebancs però que amb força de voluntat es poden superar i s'ha d'intentar que la balança estigui equlibrada, o decantar-se per lo bo..i si algun problema és molt gran ja hi ha els amics en els que et pots recolzar i t'ajudaran a soperar-ho =)
Respecte els somnis..crec que són el que ens fa viure...què és una vida sense somnis? Quin és el motiu de llevar-te cada dia sinó tens il·lusions per a res? Opino que quan perds els somnis també perds les ganes de viure..o com a mínim els dies se't fan monòtons i feixucs...Jo no ho sé perquè sempre he tingut somnis per a complir, però és la meva teoria.
No em coneixes de res i jo a tu tampoc, però t'asseguro que me n'alegro moltíssim que estiguis realitzant el teu somni, els teus somnis.
Si estic escrivint aquí és perquè m'agraden les teves cançons, m'agrada la teva música, m'agrada la teva veu, em transmets moltes coses a través del que cantes i perquè aquest blog és una manera de poder veure una mica com ets i què penses més enllà de les cançons..i perquè m'has enganxat xD I més després de tot el que has escrit avui.
Nosaltres tenim maneres diferents de veure les coses i no estic d'acord al 100% amb tu (ho dic basant-me amb els missatges que m'arriben de les cançons, ja que no puc saber realment com penses perquè, com he dit, no et conec) però aquesta no és una raó per no escoltar-te i noarribar-me; al contrari, trobo molt bé que utilitzis la música per reivindicar el que penses i el que sents =)
Jo encara no he estat mai a cap concert teu..però tinc ganes que sigui el dia 11 per veure't a l'Arc de Triomf ^^
M'he enrotllat bastant, però és que l'actualització d'avui m'ha donat corda xD
Fins aviat ;) ^^