jotajotai |
Dol |
dijous, 28 de juliol de 2005 | 16:35h
Llegeixo en un breu de La Vanguardia la notícia de la mort, als 84 anys, de Dodó Escolà, músic i cantant còmic que va tenir els seus dies de glòria a finals dels 50 i fins a la meitat dels 60. La notícia fa esment de la seva cançó "Qué pasa en el Congo", un prodigi de surrealisme -sobretot per l'època en què sonava per la ràdio- que deia: "Qué pasa en el Congo / que a blanco que pillan / lo hacen mondongo", i a "Que feliz es el pez en el agua". No són, però, les úniques. En tenia unes quantes més tan diguem-ne irrepetibles com les esmentades. Penso, per exemple, en "El otorrinolaringólogo", que hauria fet les delícies del Màrius Serra i altra gent del ram dels jocs de paraules. Tanmateix, la meva preferida és "El gorrión", una fantasia boja interpretada amb la música de fons d'uns harmònics xiulets que li feien els músics de la seva orquestra i que tenia la següent tornada: "Gorrioncito / gorrioncito / de las Ramblas pregonero. / Has cantado / y has dejado / tu recuerdo en mi sombrero". Què hi farem! En aquella època la gent reia amb aquestes coses. I, com es veu, la majoria dels homes duien barret...
