El projecte d'Enderrock, la Fundació Observatori per Societat de la Informació de Catalunya i Creative Commons Catalunya per editar el primer disc recopilatori en llicència lliure
Quin cap de setmana. Un refredat que retorna i no em deixa tranquil, l'habitual tos de cavall que no em deixa dormir... I avui una pila de feina per fer de la revista del mes d'octubre. Tinc ben clar que no podré superar el dia d'avui si no és a base d'una música que amansi a les feres. I com que ja tenia pendent un apunt sobre la reedició de l'obra de Toti Soler des de fa dies, avui toca dedicar aquest post al mestre de la guitarra catalana. [N'hi ha més]
Ja vam deixar constància en aquest apunt sobre l'Acústica de la nostra admiració per Toti Soler. Per això no volem deixar de dir que la discogràfica Picap està reeditant aquests dies alguns dels discos més representatius del millor guitarrista del país. Hi podem retrobar discos com El gat blanc (Edigsa, 1973), que tot i no tenir un títol explícit, la silueta dibuixada d'un gat blanc a la portada ha provocat que el disc sigui reconegut amb aquest nom. Hi trobem peces remarcables com "Sardana flamenca" i una versió del tema de Joe Zawinul "In a Silent Way". També s'ha reeditat El cant monjo (Zeleste/Edigsa, 1975), un instrumental que palesa l'especial relació artística amb Ovidi Montllor –on hi trobem "Dóna'm la mà" o "Platxèria" en versió instrumental. En resum, una bona excusa per recuperar l'obra de Toti Soler o, en el cas dels més joves, de descobrir-la de primera mà.
Quin cap de setmana. Un refredat que retorna i no em deixa tranquil, l'habitual tos de cavall que no em deixa dormir... I avui una pila de feina per fer de la revista del mes d'octubre. Tinc ben clar que no podré superar el dia d'avui si no és a base d'una música que amansi a les feres. I com que ja tenia pendent un apunt sobre la reedició de l'obra de Toti Soler des de fa dies, avui toca dedicar aquest post al mestre de la guitarra catalana. [N'hi ha més]
