En un article conjunt d'en Joan Crretero i l'Uriel Bertran d'aquest dilluns al diari AVUI s'ha confirmat la notícia: neix Reagrupament Independentista.
És una molt bona notícia per ERC en particular i per l'independentisme en general. Perquè quant temps fa que en aquest dissortat país algú fa una passa endavant, s'uneix i suma? Massa temps. I això per si sol ja és l'inici d'una nova etapa i una magnífica notícia. Perquè estem massa acostumats a veure com es prefereix ser cap de sardina a cua de lleó, malbaratant potencialitats i afeblint l'objectiu comú.
Esquerra independentista va néixer el juny del 2007 per impulsar un canvi de rumb a ERC, pocs mesos després de fer-se públic l'existència de RCat. Han estat més de 15 mesos de treball il·lusionant per aconseguir-ho, d'èxits i errors, però qui no fa res segur que no s'equivoca mai. Algú es preguntarà perquè aquesta unió arriba ara? Altres diran que perquè no es va fer abans del 25è Congrés Nacional republicà del proppassat juny? I només puc dir que les coses són com són, i que ara no és moment de lamentar-se'n sinó de mirar endavant amb optimisme i il·lusió.
Vaig participar personalment en totes les trobades amb RCat representant a Esquerra independentista, a Barcelona, a Valls i a Puigcerdà, i he de dir que sempre van estar marcades per la cordialitat i la complicitat en l'anlàsis i les propostes de futur. Però hi havia dinàmiques engegades difícils d'aturar, desconfiances alimentades interessadament perquè així fos, etiquetes, rumors, mentides i mitges veritats. Tot i la complicitat era simplement massa tard. I també, cal recordar-ho; el dubte. ERC tot i la seva tradició assambleària i republicana portava massa temps presa pel dirigisme, pel repartiment, per la pau per territoris. I per sortir d'aquest atzucac només podíem fer una cosa; mostrar-nos cadascún dels sectors tal com sóm, amb propostes i projectes pròpis sobre la taula, i deixar que la militància revelés la fotografia i dibuixés un mapa per saber on èrem i quin suport real tenia cadascú. Per sort, avui, aquesta etapa està superada.
Esquerra independentista i RCat sumen. Una suma que multiplica expectatives. Sumen equips -perfectament complementaris en perfils i territorialment-, i sumen projecte i il·lusions. No serà fàcil. Res és fàcil. Però val la pena provar-ho. Per ERC, pels Països Catalans!
PS: Hi ha qui fa córre el meu malestar. Fins hi tot n'hi ha qui s'atreveixen a suplantar la meva personalitat i opinar amb el meu nom i cognom en algún diari digital. És sabut que en tots els matrimonis, totes les fusions empresarials i tots els projectes col·lectius hi ha problemes i interessos contraposats. Ho sap tothom i aquesta no en serà cap excepció. Però cal saber triar el gra de la palla, quedar-se amb l'important i desprendre's d'allò superflu. Cal deixar que la voluntat i la il·lusió per veure uns Països Catalans lliures posin les coses al seu lloc. I jo hi faré tot el que bonament pugui.
esquerra com a partit pot ser l'eina que faci tornar-nos a il·lusionar si som capaços de fer un relleu als actuals líders el més plural i ambiciós possible!
M'he perdut alguna cosa?
Benvingut Reagrupament Independentista
Manel des de l'exili
Moltes felicitats per la iniciativa. Sort!