jtberenguer |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 12:04h
Avui per fi tenim la notícia tant esperada pels militants d'Esquerra Republicana amb criteri que estàvem divergents amb els postulats de la direcció del partit. Quan obriren el procés de eleccións del President i Secretari General d'Esquerra Republicana la recollida d'avals va ser la primera incògnita que se li van plantejar als militants.
Els militants d'Onil vam apostar des del primer moment d'avalar, de president Carretero i de Secretari General Uriel, aquells dies érem dels pocs que defeníem llimar diferencies i concloure junts a les eleccions, en aquells temps nosaltres érem uns autèntics marcians, els nostres postulats quedaven a anys llum de la realitat que avui s'imposa, no fa falta que repetisca els qualificatius rebuts ni les males cares mostrades. Avui la realitat és altra i la sensatesa s'ha imposat en els sectors crítics que avui mateix en un articule al Avui segellen el que molts portaven predicant en el desert, avui estem mes prop del canvi mes lluny dels personalismes, i ja ho va dir Churchill "la realitat és molt tossuda" felicitats a tots dos!!!
Benvolguts,es molt correcte el que dues corrents s'alien, però jo en pregunte per que no abans? Per que no integració? per que eixa necessitat de tombar un congrés?
Be la meva opinió es que no som disciplinats, i que envege als españols per la seva capacitat de unitat. Nosaltres a molta diferència som cent-i-una facció de super guay's independentistes;que no fem fervor per que ja es veu que som quatre i mal avinguts.
Que més te una sigla que altra el important es el objectiu, i eixe objectiu on els PPCC. no el nom de un partit, o si serà més guapo Carretero,Puigcercós o l'Uriel.
Evidentment el Churchill ja va dir que -la realitat és molt tossuda- però sols amb unitat i integració, cosa que no esteu demostrant.
Per cert ,Napoleó també va dir - que el territori es pot recuperar, el temps no- aquestos moviments de Carretero i associats, si realment son molt tossudes, però estem perden un temps Preciós, açò no es una cita es meu.
Benvingut Reagrupament Independentista
Manel des de l'exili