Municipi situat entre el marge esquerre del riu Serpis i el
vessant sud de la serra del Benicadell, a la vall de Perputxent. La superfície
del terme és molt muntanyosa al sector nord i amb suaus ondulacions a la part
baixa de la vall, per on transcorre el riu Serpis. La serra del Benicadell
serveix de límit al nord. Les altures més importants són: la Creu, 667 metres; l'Alt de la Sima, 761 metres; i Caracena, 773 metres. El riu
Serpis, que penetra al terme pel sud serveix de límit amb Planes, li aflueix el
barranc de l'Encantada, per la dreta i el del Port, per l'esquerra. Dins d’aquest
terme el pantà de Beniarrés regula el cabal del riu Serpis, la finalitat del qual és emmagatzemar les aigües
per al rec de la Safor. La
vila està situada en les estribacions de la serra del Benicadell, al costat de
la carretera de Muro del Comtat a l’Orxa. Actualment té uns 1.400 habitants. La
seua parròquia té per titular l’Apòstol Sant Pere i pertany a l’Arxiprestat del
Comtat de Cocentaina.
Al seu terme es troba la Cova de l’Or, que posseeix un dels jaciments
arqueològics més important. El nom àrab amb és anomenat indica en els seus
principis l’existència d’un raval. Fou conquerit pel rei Jaume I en 1253. Fou senyor
de Beni Arráez, el musulmà convertit al cristianisme, anomenat Almudí. Depengué
de la jurisdicció del castell de Perputxent, que pertanyé primer a Al Azraq, posteriormente
a diversos senyors cristians i per últim a l’orde militar de Montesa.
En 1535, Beniarrés, junt amb Alquenència, avui dia
despoblat, foren incorporats com annexos a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel
de Benillup. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera, tenia unes 18 cases
de cristians nous, que en l’arranjament parroquial de 1574 erigí la parròquia. En
el segle XVIII tenia per annex l’Orxa, que es va disgregar en 1902 per tal d’erigir-se
en parròquia. El temple parroquial s’edificà en 1894, s’acabà en 1900, essent
rector pàrroc En Daniel Llorens Bueno. L’edifici és gran i esvelt, d’estil gòtic
i en la seua construcció col.laborà tot el veïnat. Té una ermita dedicada al
Crist dels Afligits. La patrona és la
Mare de Déu de la Cova
Santa, en honor de la qual se celebren festes, cosa que també
fan a l’Assumpció de Maria, Sant Roc i el Crist de l’Empar, del 15 al 18 d’agost.
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
