Sona estrany escriure
això després d’haver passat completament d’anar al concert de Coldplay. La
veritat és que no em diuen gran cosa en Chris Martin i companyia, tot i que
reconec que els seus dos primers discs estan força bé, els darrers no em tiren
gaire. Una altra cosa és en Joan Miquel Oliver, que el dia 10 de setembre toca
a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia. Em queda prop de casa i a Figueres ja
va estrenar un repertori pràcticament nou. Tot i això, es possible que mentre
el mestre illenc estigui tocant al meu barri jo em trobi pescant sèpies pel litoral
mediterrani (no es broma). El que no em penso perdre és el BAM, torno de
Menorca un dia abans que comenci i hi ha coses marcades a l’agenda. A banda
dels clàssics i coneguts per tothom (Love
Of Lesbian, Long Winters i sobretot Teenage
Fanclub entre d’altres) hi ha perles més o menys amagades que, tot i no
sortir en lletres grans al cartell, valdrà la pena acostar-s’hi. Aquí van tres
apunts:
El dimarts és el darrer dia de BAM, aquell dia amaga dues de les bandes que més ganes tinc de veure ara mateix: Russian Red i La Brigada. La primera és una madrilenya elegant i folki que ha fet un primer àlbum més que interessant amb un curiós títol, I love your glasses (Eureka, 2008). Ara mateix aquesta noia està robant cors arreu de l’estat per la seva combinació de veu i guitarra amb un saber fer que sorprèn escoltar a un debut. De nom real una mica menys glamouros, Lourdes Hernàndez presenta un disc amb dotze cançons que aconsegueixen abstraure’t del que fas per entrar en un univers molt particular i imaginar. Russian Red és la revelació del món del pop estatal i tocarà a dos quarts d’onze a la Plaça Reial, un emplaçament ideal per una actuació que promet una llarga xifra de pitets per metre quadrat.
Una mica abans i a l’altra punta del Raval haurà actuat La Brigada, una banda que de moment no es prodiga gaire en directe tot i la basta atenció que ha rebut per part dels mitjans. La Obligació de ser algú (Outstanding, 2008) és un gran primer disc que serveix als de Vilanova per obrir-se camí dins l’escena pop en català després del seu primer projecte, The Light Brigade. “Com fulles mortes”, “La sort que sempre tinc” o “Una imatge més” són grans cançons en disc que cal escoltar d’una vegada per totes en directe després de no passar per la [2]de l’Apolo ni l’Heliogabal.
Finalment, la meva tercera tria és The New Raemon, tot i que també podria haver escollit als Vetusta Morla, (lo:muêso) o Espaldamaceta. Tot el que fa Ramon Rodriguez acostuma a sortir bé, per més mostres escoltar als imprescindibles Madee o el projecte Ghouls’n Ghost. Aquest bon home té la virtut de sonar sempre molt bé en directe i fer concerts molt rodons tècnicament parlant. Aquest projecte de cantautor que ara presenta al BAM trenca amb el que havíem escoltat d’ell fins ara per entrar a entorns més calmats i refelxius que enganxen molt. The New Raemon toca divendres a dos quarts d’onze a la Plaça del Rei i ho farà acompanyat de banda.
