Avui ha sortit un comunicat conjunt entre Joan
Carretero i Uriel Bertran al diari Avui amb el títol Junts
podem, com a tret de sortida de la unió dels grups crítics a l'actual
direcció d'Esquerra amb el nom de Reagrupament Independentista.
Es podria pensar que si s'hagués fet la unió entre Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista
abans del congrés d'ERC el juny passat, potser ara estaríem liderant el
descontentament d'aquesta pantomima de negociació del finançament en comptes de
fer el paper de comparsa i de defensor del PSC.
Però com tot en aquest món, perquè la fruita
sigui bona es necessita temps per madurar. Potser per culpa de la joventut d’alguns que
varen pensar que obtindrien més bons resultats o potser per culpa de la
desconfiança de com i per què va néixer Esquerra Independentista que tenien els
altres (i en què jo m’incloc), fins ara no s’ha pogut materialitzar aquesta
unió. Però després d’assimilar els resultats en el congrés, i de veure que
l’executiva presidida per Joan Puigcercós segueix naufragant sense donar
resposta al que la societat catalana està demanant a crits: Lideratge creïble cap a la plena sobirania
de Catalunya, en aquests moments es donen les condicions perquè
aquesta unió sigui encara més forta i es transformi en una fusió.
(continua)
Un fusió impresindible per poder canviar els
actuals dirigents d’Esquerra. En Joan Puigcercós ha perdut la poca credibilitat
que tenia en pocs dies, moltes
línies vermelles (que
ni tan sols eren de collita pròpia) i amenaces,
que ja l’han desautoritzat més d'un cop tan des
de dintre com des
de fora, i a part de
quatre titulars, no ha fet res. En
tres mesos al PSC-PSOE ja no tenen cap mena de por a les seves amenaces. En
Joan Ridao sembla més atent a sortir a defensar
al PSC dels atacs de CiU que a dedicar-se a portar la iniciativa amb el
tema del finançament. És increïble com pot ser que algú d'Esquerra sempre surt
a defensar al PSC o al Montilla quan algú de CDC els critica. Renoi, per què l’ha
de fer Esquerra, aquest paper? Per què no deixen que ho facin els mateixos del
PSC o el Montilla? Realment han
perdut els papers, ja no saben si
treballen per ERC o pel PSC.
D’en Josep Lluís Carod Rovira, val més que no en
parlem perquè la vergonya d’un servidor té un límit. Ni tan sols he pogut
acabar de llegir l’entrevista
que van publicar al diari Avui aquest cap de setmana!
L'estratègia de l'actual Esquerra
és suïcida, perquè entre els uns col·locant
parents i amics, i d’altres fent aquest paper galdós de defensor de la
tasca del PSC, tot
apunta que Esquerra irremeiablement perdrà bous i esquelles. Si deixem de
banda el tema de l’amiguisme i de les corrupteles, i només ens centrem en
l’estratègia de
mantenir el pacte costi el que costi amb el PSC-PSOE independentment segons quin
sigui el resultat d’aquesta negociació del finançament, tenim dues
possibilitats:
1) Si el PSC amb Montilla
realment fan la metamorfosi de transformar-se en catalanistes i defensen
Catalunya per sobre del PSOE, malgrat que sigui gràcies a l'aposta estratègica
d'Esquerra, els electors votaran el PSC en comptes d'ERC, tal com diu a l’article
d’avui a l’Avui n’Hèctor López Bofill.
2) Si el PSC
amb Montilla es queda amb el que ja és: una sucursal del PSOE, els electors
mal perdonaran que Esquerra hagi donat el govern català als espanyols (això ho
dic jo i crec que és fàcil entendre el perquè).
Passi el que passi, amb aquesta estratègia del tripartit, Esquerra
Republicana de Catalunya perd!
Per això cal canviar-la i per
això amb el naixement de Reagrupament Independentista tenim una bona eina per
fer-ho. Però és només una eina, el que compta són les accions de cadascun dels
militants i també dels simpatitzants que expressin la seva opinió als militants
que encara dubten que anem directament al precipici electoral.
Militants d'ERC, ara és hora que comencem a cimentar el canvi amb els propers
congressos regionals i comarcals.
Potser és la darrera oportunitat
que tenim per pal·liar l'ineludible desastre electoral que segur que patirem
després d'aquests anys tan maldestres que l'actual executiva d'Esquerra amb
Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puigcercós han dut a terme.
Tantes errades i desercions dels
principis que varen portar als millors resultats d'ERC el 2003 passaran
factura, segur! Només amb un canvi radical en la direcció d'ERC podrem frenar
la patacada electoral, per després, amb molt de treball i amb una mica de sort,
poder recuperar-nos en les properes conteses electorals per així poder liderar
definitivament el camí cap a la independència!
Aquesta tardor torna a ser l’hora
de RENOVAR
I RELLANÇAR ERC!
Nota: Demà em toca publicar l'article al bloc gran del sobiranisme, avanço el t¡tol:
"Catalans! aquest setembre esquena recta, pit enfora i amb el cap ben enlaire mirant sempre endavant, sortim a lluitar!"
deixa'm ser -però- agosarat en afirmar que sospito que és de les notícies polítiques més importants d'enguany, i ara meteix no som conscients dels seus resultats: hi ha en joc acabar consolidant el viratge d'erc cap a l'status quo, o reforçar-ne el paper com a motor i líder de canvis socials i jurídics per trencar l'estat. i aquesta unió ajuda a fer pinya en la segona direcció!
una abraçada!
Potser es la darrera oportunitat que ens queda!
Salut i una abraçada
Manel
Dit això, permete'm que que et digui que em semblen un gran error les crítiques pujades de tò a la cúpula del partit, fetes en un àmbit públic com és aquest. Cal admetre l'autoritat del Congrés Nacional o, si no, millor que pleguem. El Congrés Nacional és el lloc per tombar la direcció. Si no s'aconsegueix, i sentint-ho molt, cal fer pinya al voltant del guanyador, o bé mantenir-se discretament callat i treballant pel següent Congrés.
Rentant la roba bruta a la vista de tot el veïnatge, que està esperant la més mínima per fer-nos mal, estem fent un flac favor al conjunt d'Esquerra i a l'objectiu que tots compartim. Crítiques sí, però respectant l'autoritat del vot majoritari.
Els partits polítics del segle passat si que feien el que tu dius, però si volem més participació i confiança dels ciutadans del segle XXI , hem de ser clar i transparents. No hem d'amagar res.
Però et reconec que em podia estalviar alguna crítica que he fet. De fet he estat en silenci des de el 2000, primer per la meva absoluta confiança amb Carod i encara que amb reserves amb en Puigcercós. Desprès a partir del 2006 amb la vacilació amb l'Estatut, vaig començar a dubtar, i vaig decidir callar fins que amb la reedició amb la pantomima del pacte exprés del segon tripartit, ja vaig dir prou!.
Fins i tot, encara al principi posava interrogants o intentava trobar explicacions psicològiques o circumstàncials al que en Carod i Puigcercós feien. Pots trobar molts exemples en el meu bloc. Peró des de el 2007 fins ara, tot ha estat un munt de despropòsit, incompetència, miopia política i el que és pitjor, ja començo a sospitar que són una colla de cínics!. De fet fa temps que penso que no comparteixen els mateixos objectius que nosaltres el militants!.
Per ja m'han demostrat que no son vàlids per liderar ERC. Respecto la decisió de la majoria, malgrat les irregularitats que es varen fer i els recursos (del partit i també d'institucions) que alguns varen fer per finançar la seva campanya, que amb aixó només en qualsevol país d'Europa , descomptat Itàlia i Espanya, ja haurien presentat la dimissió!.
Però en Hitler també va guanyar unes votacions i mira com va acabar les coses. La ètica i la honestedat han d'estar per sobre de qualsevol elecció per molt democràtica que sigui!.
Jo no puc donar un vot de confiança més, ni puc passar algunes errades i ni encara menys de males estratègies, perquè sinó serè còmplice del desastre que ens estan portant.
I recorda amic Ricard, que aquest bloc amb molta sort ho llegeixen 200 persones, mentre que la mala imatge que ens està donant l'actual executiva ho veuen milers per no dir milions de persones cada dia, si comptem els telenotícies, la ràdio i la premsa!.
El que fa falta, es que els militants d'una puta vegada reaccionin i forcin el canvi d'Esquerra, sinó ho fem aquest any o com a màxim el proper estiu, ja haurem begut oli, i et puc predir que ni tant sols arribarem a tenir la meitat dels diputats que tenim ara al Parlament!. De fet a vegades penso que ens quedàrem com a molt com a l'època d'en Colom.
Et puc assegurar, que una vegada s'hagi renovat com cal l'executiva, amb uns líders nous, creïbles i sense la hipoteca dels que hi han ara, jo serè el primer d'atorgar-lis 100 dies abans de fer una valoració. Si veig que ho fan bé i anem fem passos de veritat per la sobirania, a les hores no 100 dies, sinó tota la resta de la meva vida!
Salut i gràcies per la teva opinió
Salut.
La publicació de l´acord és va enviar ahir abans de mitja nit a tots els reagrupats per mail i jo la vaig reenviar a tots els apuntats a la causa del facebook.
Però com deia en Machado, es fa camí al caminar. La confianca es materialitzarà amb fets i aquests es un dels primers.
Llástima del temps perdut. Malgrat tot, enhorabona !
També feia falta que a l'Uriel i la resta dels de EI veiéssim realment quines possibilitats tenien. Pensa Quico que Uriel una setmana abans estava tant segur que trauria molt bon resultats que en un descuits d'aquests perdonables per la seva joventut però no oblidable, ens va dir que no volia pactar amb perdedors, en referència a la candidatura de la Rut.
També a la nostra gent del RCat, ens calia veure si realment Uriel (i no tan EI), era un submarí d'en Puigcercós. Jo malgrat vaig sospitar-lo, desprès de parlar amb la Elisenda i d'altres informacions, vaig fer el post Uriel Bertran i el principi de la navalla d'Occam abans del congrés i aquest després amb el títol Impressions del Congrés d’Esquerra: per què l’Uriel amb EI no va sumar,a on dic que realment no era cap marca blanca o res semblant. Però les sospites mai foren desmentides amb fets per part d'Uriel fins ara, que en el congrés i sobretot després que ha demostrat que no ha acceptat els cants de sirena d'en Puigcercós.
Però així és només el principi, a toca treballar per fer el canvi abans que sigui massa tard.
Que tingueu sort amb l'ampliació i que els nousvinguts siguin lleials, sincers i patriotes, com a mínim, el 50% del que en sou vosaltres, el deRCat.
Sort i encert. I seguiu vigilants i amatents als professionals de la política, que no han treballat mai, i que ara teniu a dins.
Soc escèptic, des de fora estant, m'ho miro amb molta desconfiança, però ben sincerament desitjo que hagi estat un encert. El temps, ben aviat ho veurem , ho dirà.
Cordialment,
Andreu
http://www.esquerraindependentista.cat/documents/candidaturaei.pdf
I en Jaume Renyer, ara es secretari de l'ajuntament de Reus, crec. (sous publics, de l'administracio publica, encara que sigui local). I el bienni que va estat al capdamunt del CETC, també cobrava, i es just que cobri qui treballa, pero també de fons publics. I del 2000 al 2004, membre del Consell Consultiu, també cobrant de fons publics.
El Just és Dèu, i l'Injust vagi vostè a saber. Però jo em limito a transcriure fets, que són verídics. Un professional de la politica és qui viu o ha viscut temps de la política, del sou que, amb càrrecs publics, cobra.
Es a dir, un professional de la política no es cap professional de la societat civil, els quals cobren d'empreses fons d'origen privat. no fons publics.
That is different.
I l'Uriel és professional de la política, i en Renyer ho ha estat molts anys.
I no segueixo, naturalment.
Però no entenc aquesta epidermis amb tantes bullofes, i alertes. La veritat i la realitat no són dolentes, són la veritat i la realitat.
Amb el bon rotllo de sempre, naturalment, i cordialment,
Andreu
_______________________
Uriel Bertran.
Va néixer a Badalona (Barcelonès) l’11 de juliol de 1976.
Llicenciat en economia per la Universitat Pompeu Fabra. És tècnic d’esport de base.
Fundador del Casal l’Estel de Badalona (1993) i del Comitè de
Solidaritat amb Bòsnia (1994). Ha estat entrenador de bàsquet
(1991-1994) i monitor d’una casa de colònies els estius de 1992 i 1993.
Milita a la Intersindical-CSC i és soci del Casal Jaume I de Llíria.
Va entrar a militar a les Joventuts d’Esquerra Republicana de
Catalunya (JERC) l’any 1993 i a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
el 1994. Ha format part de l’executiva de la Regió 1 de les JERC
(Maresme, Baix Llobregat, Vallès i Barcelonès Nord) (1994-1997), primer
com a secretari d’agitació i després com a president regional.
Secretari general de les JERC (1997-2003), n’és representant a la
Permanent Nacional, l’Executiva Nacional i el Consell Nacional d’ERC.
És conseller nacional d’ERC.
Diputat de la VII legislatura (2003-2006) i de la VIII (actual)
El Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC)
és una unitat dedicada a l'anàlisi i el debat (think tank). Depèn del
Govern de Catalunya, en concret, està integrat a la Direcció General
d'Acció Departamental del Departament de la Vicepresidència de la
Generalitat de Catalunya. Va néixer l'any 1989, impulsant una tasca que
avui ja és de referència obligada en el món acadèmic, social i
institucional.
Els seus directors han estat: Jaume Lorés (1989-1998), Àngel Castiñeira (1998-2004), Jaume Renyer (2004-2005),..
Consell Consultiu: membres anteriors:,....
I. Jaume Renyer i Alimbau (2000-2004)
Ara, un tercer que es fica pel mig pregunta on està el delicte? Ell ho sabrà. Jo no he parlat mai de delicte, ni n'he pensat.
Pensa el lladre que tothom es com ell? No . Suposo i espero que res d'aixo.
Paranoia en fase inicial? Doncs home, simptoma, simptoma, ho es.
Un gran actiu, de lideratge polític davant la gent (no davant la classeta politica o politiquera..), d'en Carretero i de la Rut era i es el seu exemplar comportament personal i professional. En Carretero deixa de ser conseller, la Rut plega, com el seu equip, i els dos se'n tornen a treballar on estaven abans d'aquesta fase de dedicació política full time al govern del pais. Chapeau per a la Rut i per en Carretero. Exemple d'honestedat.
Altres no ho poden dir això. Es un altre plantejament. Esmentar la veritat no hauria d'escandalitzar ningú, ni els fariseus, ni els sectaris, ni els ingenus.Es la veritat. I cadascú que opini, si vol opinar.
Però delicte, delicte, es el tercer nouvingut qui ho esmenta. Ell sabrà per què.
Era una llicència semàntica? Ai, caram. Doncs qui la inventa que la defensi, però a mí que em deixi en pau i tranquil.litat.
A mí plim, però els líder de Rcat, amb més edat, no s'havien passat tants anys cobrant sous publics per dedicacio política com altres mes joves d'EI. I això és un fet.
Qui te por dels fets, fets públics? Jo no. I en Manel, n'estic seguríssim, tampoc.
Cordialment,
Andreu
Això d'entrada no és cap pecat, només és un fet lògic, atés que els que treballem a l'empresa privada, els horaris i sobretot la dedicació que normalment t'obliga la feina si tens una mica de responsabilitats, et impedeix poder tenir el temps per dedicar-t'hi.
Tot plegat, fa que la societat perdi una part important de persones molt i a vegades més capacitats que les primeres, per poder gestionar , dirigir i tirar endavant projectes polítics.
Una de les virtuts que tenia RCat, era que la majoria, sinó tots eren persones que es guanyaven la vida fora de càrrecs remunerats políticament, en canvi com diu Andreu, no passa el mateix sobretot amb Uriel.
Però jo no hi crec amb el passat, jo crec amb el present i sobretot en el futur. El passat només és un indicatiu que et pot ajudar a entendre certes coses que en el present estan passant. Però no és bo, que es perjudici les persones.
Salut i a sumar a veure si podem fer en canvi d'una vegada!
Manel